Podríem escriure tot un article amb fragments del llibre “La bona crisi. Una oportunitat per reinventar-se” d’Àlex Rovira. La primera edició es va publicar l’any 2009, enmig de l’última gran crisi econòmica que vam viure. Ara, 11 anys després, rellegir-lo ens dona claus per afrontar novament un temps complex i incert. La pandèmia per la Covid-19 ho ha capgirat tot i hem de saber llegir les escletxes de llum, que hi son, però cal trobar-les.
Que simple i frugal és la felicitat:
un got de vi,
una castanya torrada,
un petit i miserable braser,
el so del mar…
L’únic necessari per experimentar
la felicitat ara i aquí
és posseir un cor simple i frugal.
( Nikis Kazantzakis )
La tardor ens regala mosaics vegetals meravellosos. El verd perd intensitat a favor dels ocres, dels granats i dels marrons… Encara hi ha fulles i carrolls als ceps, però els primers freds se’ls enduran en pocs dies. Les fotografies d’un passeig entre vinyes de Miguela Maijó Sangenís ens il·luminen la mirada. Ha caminat pels voltants de Batea i ha capturat la llum de la tardor. Si alguna cosa hem après durant aquests mesos de pandèmia ha estat el tornar a valorar les petites coses, a reconnectar-nos amb la natura i a regalar als sentits moments d’inadvertida felicitat. Hem entès que encara que el dia a dia estigui tenyit de gris, al camp, a la vinya, continua el batec de la vida, la bellesa en les insignificances, en els colors, en les formes, en el moviment i en les aromes que muten a cada estació… No és un consol, és una oportunintat per canviar la mirada i abraçar més l’essència de les coses. Com diu el dibuixant Ashleight Brilliant -i recollim al títol del post- “Si et vols relaxar, gaudeix de la crisi”. A Cellers Tarroné, hi estem disposats.
Aquesta és una de les moltres frases de savis que l’escriptor Àlex Rovira comparteix al seu llibre encapçalant cada capítol. Als capítols, li’n diu cartes i són plenes de lliçons i aprenentatge. Explica, entre moltes altres coses, que el canvi és = la necessitat – la resistència, que la transformació és = al canvi + el sentit i que la longanimitat -suportar magnànimament les adversitats- i la resiliència són essencials en temps d’inestabilitat. Dues paraules que explica àmpliament al mateix capítol on parla de perquè la papallona no necessita ajuda per créixer: “D’aquesta prova científica es desprèn que el sobreesforç, la gran quantitat d’energia desplegada per les papallones per obrir el capoll, és necessari perquè després confiïn en la força de les seves ales. Però si no passen per l’experiència de fer-ho de manera autònoma, si no ho experimenten en primera persona, no tenen cap record ni sentit de seguretat”.
L’última de les 27 cartes del llibre son “Les deu claus de la r-evolució”. No entrarem en el detall de cadascuna, però sí que volem compartir el decàleg per si us és d’utilitat.
1- Crisi és vida.
2- Relativitza.
3 – Lliura’t al canvi i transforma’t.
4- Progressa amb la crisi: qüestiona i qüestiona’t pel bé comú.
5- Crea i pensa de manera diferent.
6- Si vols superar la crisi, supera’t a tu mateix en tot moment.
7- Cultiva l’optimisme i la confiança basada en la realitat.
8. Coopera i sigues íntegre.
9. Troba un sentit al teu dolor.
10. Estima i fes.
Diu Àlex Rovira abans d’acabar: “Si la vida té sentit, és per l’amor i pel que aquest genera: bellesa, veritat, qualitat, benestar, plenitud, alegria, felicitat i tot el millor que podem viure (…) La crisi és molt menys crisi si estimem i ens sabem estimats”.
–
I per acabar… la guanyadora del sorteig de les 6 ampolles de Torremadrina a és… Sara Bru. Agraïm a tothom que hi va participar. I desitgem que ella pugui brindar per tots nosaltres.