La setmana passada us explicàvem que estem immersos en la poda, una feina de viticultura fonamental que marca l’inici de la campanya 2019. Els sarments que retirem del cep, molts cops, els emprem per encendre foc i fer calçotades a la mateixa vinya. El calçot IGP de Valls és un dels aliments de temporada que més ens agrada assaborir a principis d’any i fins ben entrat el mes de març. Som de fer calçotades al tros, amb amics i família, els caps de setmana amb sol, i gaudir també d’un bon pa torrat i de carxofes al caliu i de carn a la brasa.
I ens agrada acompanyar-ho de vins joves, frescos i aromàtics, però també de vins de criança. La brasa demana vins amb cos, estructura i complexitat, però elegants. I per això ens agrada posar al centre de la taula el Torremadrina, el primer vi de criança del celler, un dels nostres vins més emblemàtics, del qual ara surt al mercat la nova anyada, la 2017.
Un històric. El primer vi de criança que es va embotellar. Elaborat amb raïm de vinya vella de la mateixa finca. Simbolitza un important canvi evolutiu al celler. És, a més a més, un homenatge de la família al celler i a la inversa, que es reflecteix en el disseny trencador de l’etiqueta: un collage que reuneix imatges diferents de la història familiar.
Una altra de les menges típiques d’aquesta època de fred, tot i que enguany l’hivern està sent molt moderat, és la clotxa, un àpat típic de les Terres de l’Ebre, de la cuina de pagès i d’aprofitament. Amb el pa rodó buidat de la molla que omplim d’arengada, tomàquets, alls escalivats i cebes, amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra i sal. Són àpats contundents, intensos, però ens agrada combatre el fred amb trobades que omplen de nutrients el cos i també l’ànima.
El Torremadrina també va molt bé amb la clotxa. L’aguanta molt bé i la potencia. És un vi cupatge de garnatxa negra, syrah i ull de llebre, que té un aroma intens, elegant i equilibrat amb nots suaus de torrats, vainilla i fons especiat, sobre notes balsàmiques. En boca és concentrat, càlid i agradable. Amb una excel·lent estructura i un taní rodó, deixant un final llarg on apareixen notes de regalèssia combinades amb tocs balsàmics. A poc a poc sorgeixen també notes de fruites més madures que fan que acabi amb una sensació més dolça, amb un final llarg i persistent, percepció global d’equilibri i complexitat. És un molt vi franc, ideal per acompanyar la carn a la brasa i una llarga sobretaula i conversa.
El vi com diu el poema de Vicent Andrés Estellés, presidint i encenent la taula, ja sigui a casa o a l’aire lliure, al tros. A Cellers Tarroné no entenem els bons àpats sense el vi:
“No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia des de la nit:
el vi encenia la taula, encenia la casa,
encenia la vida. Una vella litúrgia…”
Imatge calçots. Font El País
Imatge clotxa. Font La Vanguardia
