Al fons de la imatge hi ha les vinyes de Cellers Tarroné. Ara cobertes d’un mantell blanc gràcies a la ravenissa que és l’herba que ens visita a l’hivern i es manifesta esplendorosa a la primavera, dominant el conjunt de les finques i demostrant que els sòls son vius. En aquest marc és on fem una calçotada, a l’aire lliure i amb un grup molt i molt reduït. El grup bombolla, la família. Està clar que ens agradaria ser més, però hem de ser molt curosos i a veure si aviat podem dir que hem superat la pandèmia i retornem a la vida social amb més o menys normalitat.
“El calçot és una ceba tendra tendra, blanca i dolça que, rostida a la brasa i acompanyada de salsa romesco, és la base de la calçotada“
Així descriuen el calçot al web de la IGP Calçot de Valls. L’any passat la temporada ja es va veure afectada per la pandèmia que ens va confinar a principis de març i enguany, que no podem reunir-nos més de 4 persones, també està sent complicada per als productors. Perquè si alguna cosa és la calçotada, més enllà de menjar calçots amb indicació geogràfica protegida de Valls, és un acte social. Confiem que el 2022 sigui millor en aquest sentit i que ens puguem reunir per menjar-ne molts més. De fet, els productors de les quatre comarques amb IGP Calçot de Valls recorden que ells segueixen cultivant-ne, malgrat tot, perquè nosaltres els gaudim a casa o al restaurant.
L’origen de la calçotada se situa a Valls a finals de segle XIX, quan un pagès de nom Xat Benages descobreix una forma especial de fer créixer la ceba blanca, segons llegim a la Viquipèdia: “Es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot“.
Bé, el cas és que nosaltres en vam voler celebrar una amb la família aquest passat cap de setmana. Ho vam fer a Batea, a l’aire lliure, i vam utilitzar els sarments de la poda de les nostres vinyes, per fer foc. En una calçotada no hi pot faltar mai, òbviament, el calçot, perquè és l’aliment principal, però tampoc la carn a la brasa, les carxofes i evidentment el vi. Sovint, per la calçotada triem els Mas Tarroné i el Sisquera, però en aquesta ocasió ens vam decantar pels ecològics i per la novetat: Merian rosat 2020 i Merian negre 2019.
Moltes vegades decantem els vins al porró, però aquest cop vam decidir beure amb copa. No per això vam deixar de pensar en la frase cèlebre del cineasta Bigas Luna: “El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel”. A nosaltres, també!
Ah! Segur que pensareu que hi ha massa calçots per a un grup bombolla, és cert. Però en vam coure també per la família, per als pares i per als sogres, i els els vam portar a casa. El proper dia que siguin ells qui facin la calçotada, esperem també que ens en portin a nosaltres.
Merian rosat 2020_ De raïms de garnatxa negra cultivats en ecològic. Color salmó pàl·lid, amb el ribet més intens. En nas te una intensa expressió de fruites roges, delicades notes florals i un rere fons mineral. La boca és golosa, llaminera i molt fresca, té un post gust llarg que ens invita a prendre una altra copa. És un vi ben equilibrat entre estructura i frescor.
Merian negre 2019_ De raïms de garnatxa negra cultivats en ecològic. Color vermell cirera amb tonalitats violàcies, molt viu, aroma jove i intens amb notes de fruites vermelles sobre un fons vegetal. En boca és càlid, agradable i carnós, molt expressiu, rodó i equilibrat. Deixa un final llarg que perdura amb notes de fruita negra i amb un rerefons dolç, que el fa molt agradable.