Discreció, valentia i constància. Potser són les tres paraules que millor defineixen la trajectòria professional de Mercè Llop Galcerà al capdavant de Cellers Tarroné. Va estudiar Comerç i d’una manera inesperada, arran de la malaltia i mort del seu marit Josep Solé Albesa, va haver-se de fer càrrec del projecte enològic familiar. “Prenc la decisió perquè m’agradava el món del vi i se’m donaven bé la comptabilitat i la mecanografia. Però aleshores les dones no existíem laboralment i menys encara en càrrecs directius al món del vi. Se’ns deia que havíem de cuidar de casa”, diu Mercè Llop. Ha estat 25 anys al capdavant de Cellers Tarroné, fins que dues de les seves tres filles, Imma i Mercè Solé Llop, l’han rellevat.
“Quan me’n vaig fer càrrec, la situació econòmica al celler no era la més bona i em vaig dedicar a treballar intensament la part comercial, a fer clients. Sempre vaig pensar que me’n podia sortir. De ganes no me’n faltaven. Vam crear una clientela fidel. Però no només portava la comercialització, sinó que quan feien falta mans també envasava o repartia”, adverteix. “Teníem un tracte molt directe amb els clients. Anàvem amb el camió i descarregàvem. I els clients em deien que no havien vist mai dones fent les meves funcions perquè a més de manar, carregava pes”, explica. D’aquells primers anys, Cellers Tarroné encara manté clients que han passat de pares a fills.
Però Mercè Llop no va fer créixer sola l’empresa. Al seu costat hi va tenir a Antonio Mèlich Domènech que li va fer costat en les tasques comercials i de gestió, aportant serenitat i seguretat al projecte enològic. L’any 1986, Josep Solé Albesa havia pres la decisió de comprar una embotelladora a Galícia i això va fer que el 1993 sortís al mercat el primer vi embotellat de Cellers Tarroné, el Mas Tarroné, amb ampolles on s’hi podia llegir “Mercè Llop Galceran, vídua de Josep Solé” i la signatura d’ell. Aleshores, només tres cellers de Batea venien vi embotellat. “No vaig trobar res complicat, recordo aquells primers anys d’immersió a l’empresa amb molta il·lusió i tantíssimes ganes”, confessa Llop. “Rebia les comandes per fax i recordo com si fos avui la primera missió comercial a l’estranger. Va ser a la Xina, entre els anys 96 i 97. La contraetiqueta del Mas Tarroné la vam traduir al xinès i ens comunicàvem amb els clients en francès, perquè estaven establerts a París”, comenta Mercè Llop. “El segon país on vam exportar va ser a Suïssa”, afegeix. Actualment, Cellers Tarroné ven vins a més d’una dotzena de països del món. “A Suïssa recordo que hi vam entrar amb el nostre primer de criança, el Torremadrina, que va sortir al mercat per primera vegada el 1998, amb l’anyada 1996”, recorda Mercè Llop.
Merian és el vi que va reivindicar el vincle no només professional sinó també personal entre Mercè i Antonio, l’any 1998. De fet, el nom és el vincle entre les primers síl·labes dels dos noms. “En vaig aprendre molt de Bodegas Hermanos Torcal a DO Cariñena on també hi havia una dona liderant la vessant comercial, la Marisa. Ella era més gran que jo, el seu marit era el bodeguer. I em va inspirar a l’hora de negociar, de marcar distàncies, de mirar sempre endavant malgrat les adversitats”, revela Mercè Llop Galcerà. “No m’agradava fer la primera entrada amb els clients, però sí que és cert que després tenia la virtut de saber tancar els tractes comercials”, afegeix. Amb Antonio Mèlich i l’enòleg Luis Marín, no només van crear Merian 100% garnatxa blanca, sinó també el Merian dolç que avui ja no es comercialitza: “Només el veníem a les fires. I a tothom li encantava. Encara l’elaborem per casa i el prenem amb postres de xocolata, un raig d’oli d’oliva verge extra, pell de taronja ratllada i un polsim de sal grossa”.
“La feina al celler mai la vam trobar ni pesada ni difícil. La gaudíem tot i que havíem de renunciar a tenir festius i vacances. Els dissabtes i diumenges els passàvem al celler, carregant carretons i garrafes, amb clients que en venien a buscar des de Lleida i Tortosa”, comenta Mercè Llop. I Antonio Mèlich matisa: “Recordo de fer-nos unes fotografies en un paisatge nevat, tornant de Bossòst de vendre i d’explicar els vins de Cellers Tarroné. No teníem temps per a nosaltres”.
Amb Antonio Mèlich ha estat l’ànima de la casa. Representa el Punt i… Mare, referent vital i oracle professional.
L’any 2013, Mercè i Antonio fan un pas al costat. No es jubilen encara, però donen ales a la quarta generació amb Imma i Mercè Solé Llop i Pere Brio al capdavant que assumeixen el lideratge del celler amb responsabilitats compartides i diferenciades. Les filles de Mercè la van homenatjar amb el Punt i…, un vi de garnatxa negra i syrah que representa tot el llegat rebut, tota la saviesa, tota l’entrega, tota la voluntat, tota la il·lusió, tota la discreció i tota la constància de la mare durant més de dues dècades liderant Cellers Tarroné.
Imma Solé, gerent, sommelier i filla, explica de la mare: “D’ella hem après a què no s’ha d’estirar més el braç que la màniga. Que s’ha de reinvertir constantment al celler, que s’ha d’evolucionar però amb seny. Ella ens ha ensenyat que hem de ser humils i honestes, que no hem de presumir de res, que cal treballar i liderar i posar en valor i respectar a totes les persones que estan a l’equip”. La vida de Mercè Llop Galceran ha estat íntimament lligada al celler, a la vinya i al vi de Batea. Ha estat una dona que ha obert camí silenciosament i que ha apuntalat els valors en què avui se sustenta el projecte enològic i especialment el fet de treballar en equip, sempre amb il·lusió i entusiasme. Ella ha estat decisiva per arribar amb molt bona salut als més de 80 anys del projecte enològic i l’ha conduït en les etapes més trascendentals, des dels primers vins embotellats als primers intercanvis comercials a l’estranger, el que ha afavorit la consolidació i expansió del celler durant els útlims anys.