“Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.”
El poema Elogi del Viure de Joan Maragall el tenim des de fa anys ben present a Cellers Tarroné. Exercir amb passió i devoció la feina que desenvolupes és la clau perquè tot pugui sortir bé. El recuperem avui per obrir el blog i per descriure l’energia i la implicació amb què l’equip realitza, de portes endins, les feines que són pròpies d’aquesta època freda de l’any. A vegades no expliquem prou que al celler sempre hi ha activitat. I ritme i agilitat. Quan hi ha verema i entrem raïm, és màxima, però quan els vins es defineixen, es couen i envelleixen, també hi ha un acompanyament continuu i s’han de prendre decisions precises i clares. Aquests dies a Cellers Tarroné estem filtrant vins i fent cupatges. Amb mètode, precisió, ordre… I estima.
Mentre a l’exterior encara perduren els dies freds, tot i que ja hem vist florir els ametllers i han embellit el paisatge de la Terra Alta, a dins del celler, els vins es van perfilant per ser embotellats i sortir en breu al mercat. Aviat, les noves anyades, les de la campanya 2021, estaran al mercat. I ens desfarem en elogis perquè l’equip els ha treballat molt bé. I els versos que va escriure Margarit són ben certs:
“Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot:d’allí venim.
I és el lloc on va quedant la vida.”
La distribució, les comandes, les entregues… Les hem de planificar i gestionar amb rigor. Perquè no és només ens dediquem a fer bons vins, sinó també a lliurar-los en temps i forma allà on ens els demanen. Un molt bon aliment ho és també quan el servei ha estat a l’alçada. I abraça també l’hospitalitat i les atencions de qui el serveix.
“El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.”
El poema de Joan Maragall conclou carregat de raons. I és ben bé que amb la implicació individual, amanint d’amor allò que tenim a les mans, no en poden resultar coses sinó bones. La intenció, les ganes, la generositat, la passió són eines necessàries per brodar la feina. O com a mínim per a intentar-ho. I que es noti. Que aquesta implicació nostra faci el vi més vibrant. Ens agrada que aquests sentiments d’estima, de pertinença i d’orgull que sentim, es transfereixin al vi. Per això cada gest, cada paraula, cada decisió i cada esforç individuals són decisius i determinants. I amarats d’esforç i de bondat són llavor perquè tot el que creixi sigui bell i veraç.