“L’admiració pot ésser tan fresca,
tan sincera i simple, tan prop del bé
comú, com ho pot ser l’enveja sana,
la que fa esforç per florir amunt, per dur
més pes de fons a les alforges pròpies”
Josep Pedrals
No per conegut i esperat, aquest moment de l’any deixa de ser meravellós. Entre gener i febrer contemplem els ametllers florits tenyint de vida les vinyes. És una imatge que alguns pensaran que romantilitza en excés el camp, però els que hi vivim considerem que no. Ocorre i ho testimoniem. Contemplar-los és inevitable. I la bellesa no ha de ser sempre sinònim d’idealització.
Fins i tot un dia gris, com el que vam sortir a fer les fotografies, té una llum especial. Aquesta precisió de formes i colors, els contorns i les filigranes de cada peça, ens fan creure que la natura és imperfectament perfecta. I després vindrà també la bellesa del caure. Com a poc a poc, a cop de cerç, els pètals deixaran la flor i crearan després de dansar per l’aire un mantell blanc i rosa, a terra.
Ens agrada el concepte de “florir amunt” del poema de Josep Pedrals. De fet, alçar la mirada és un gest que hauríem de practicar més. També és una metàfora molt útil per anar bé per la vida. A Cellers Tarroné som partidaris de mirar amunt i cap a un costat i un altre. Precisament això ens fa avançar, modernitzar-nos, crear nous vins, adaptar-nos als nous temps, plantar noves finques… Pensar en el demà, evolucionar, millorar, innovar… Moltes vegades la natura ha estat la nostra font d’inspiració i també el lloc, mentre la caminàvem, on han aparegut noves idees.
Aquests dies de tanta fressa al celler, hem buscat moments per caminar entre vinyes. Busquem les hores més càlides, els camins més bonics, els moments més necessaris… per respirar. Per cuidar-nos i recollir energia. Per deixar-nos sorprendre per la natura i per entendre els seus temps, sempre pausats. El pas inexorable del temps… A vegades més lent del que voldríem i d’altres, més ràpid…
Alguns diuen que l’ametller florit és una senyal de primavera en ple hivern. Cofiem que arribin encara més dies freds i especialment la pluja. La vinya necessita nodrir-se d’aigua. Ja ho sabem pels últims anys, a excepció dels de les nevades, sempre hem hagut de resar per l’aigua. El canvi climàtic ens ha portat l’increment de temperatures i l’absència de pluges que en algun moment arriben, ferotges, fora de temps i lloc. Hi haurem de conviure però mentrestant treballem la terra de forma orgànica i regenerativa per fer-hi front. Ens espanta sentir a dir que al planeta li queden menys de 100 collites. Posem-hi seny. Segur que contemplant els ametllers ningú no vol perdre’s cada any aquest espectacle.