I mirant al fons d’aquell paisatge que s’obria davant meu i que se perdia lluny, cap a l’altra part del riu, me va semblar com si visqués al
paradís. […] I de cop i volta els meus ulls van recórrer la llarga veta que
l’Ebre dibuixa partint en dos parts el clot de les illes. I el riu es presentà davant meu com si fos una serp colossal de colors llampants, que
dormia plàcidament al mig de la vall. I a les gleres el sol feia brillar les
seues escates d’argent incandescent i me semblava que la podia tocar
de tan a prop com la tenia.
La cita que encapçala el bloc pertany al llibre editat per Publicacions URV “L’Ebre, un riu literari”. L’escriu el novel·lista ebrenc, Andreu Carranza, a Anjub (Edicions 62) i es recupera en aquest volum que és un viatge emocional pel riu que ens mulla, ens vertebra i ens dona vida. Ens ha vingut a la memòria aquest llibre perquè fa pocs dies vam tenir l’oportunitat de participar en una trobada resseguint la singladura del riu cap amunt, en un llaüt i tastant vins, per sorpresa i amb molt d’agraïment, els de Cellers Tarroné. El vi, el riu, l’embarcació de fusta, la paciència de l’aigua dolça i la remor amable de les onades van ser una injecció de vitalitat en aquest estiu estrany. Agraïm des d’aquestes línies a l’equip de Turisme de Faió per un recorregut idíl·lic i us en recomanem l’experiència. Gaudireu de la navegació pel poble antic des del riu, amb la torre de l’Església que sobresurt de l’aigua de l’embassament; escoltareu històries que segur desconeixíeu de la Batalla de l’Ebre, com el túnel del tren, i identificareu les cases abandondes on van viure els empleats de la línia ferroviària entre Saragossa i Barcelona. Sereu part d’un viatge per la història i la natura allà on s’enllacen dos cabals, el del Matarranya i el de l’Ebre.
Merian 100% garnatxa blanca i Sisquera rosat ens van acompanyar en una tarda plàcida i amable, amb bons amics posant el punt i seguit al curs d’anglès que hem començat fa uns mesos. Tots dos vins se’ns fan imprescindibles a estiu i ja sabem que acompanyaran moltes de les tardes d’aquest que vivim ara i que passarem a la Terra Alta, amb lectures, converses i pauses que ens ajudin a créixer i a agafar forces per a la verema 2020.
fbt 
Com mostra la fotografia inical, la vinya està ufanosa i la feina al camp no s’atura. Les pluges abundants han redoblat els tractaments fitosanitaris i aquests últims dies hem incrementat també les tasques de prevenció i d’observació: la cura de cada parcel·la és minuciosa per assegurar el bon estat sanitari del cep que ja comença a mostrar la bellesa del fruit, després de les feines de viticultura precises realitzades durant la primavera i les setmanes prèvies: despuntar, esperonar, alçar filferros… A partir d’ara estarem pendents “del de dalt” i pregarem perquè ens doni una treva després de tantes incerteses derivades de la crisi sanitària. Volem que sigui una campanya tranquil·la, marcada per la qualitat.
Abans de tancar l’article, tornem a recuperar el llibre editat per l’editorial universitària Publicacions URV. Hi ha un fragment preciós escrit per Josep Pla l’any 1971 que descriu la bellesa del Delta de l’Ebre i que és una invitació a visitar-lo i a emportar-se alguns dels nostres vins per beure’l in situ, perquè lo delta és un dels racons que més ens defineixen i que ens fan exhibir amb orgull a les nostres etiquetes que som Reserva de la Biosfera:
El cel és immens. Les muntanyes semblen llunyanes. La reverberació
de l’aigua posa a l’atmosfera un punt de somnolència deliciosa, una
vaga borrositat làctia. La llum hi és densa i canviant: de vegades brunyeix la groguenca qualitat de les aigües; altres vegades hi posa un to
blanc brut, embassat. Com a totes les terres baixes que m’ha estat possible de conèixer —com a Holanda, com a la planura del Po— la llum
hi és un element d’una absorbent i prodigiosa vitalitat. Però aquesta
vitalitat de la llum és com la de l’aigua: lenta, pausada, d’una còsmica
sensualitat.