“Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant”
Els versos de Joan Maragall obren l’entrada setmana al bloc que avui dediquem a la nit de Sant Joan. Una nit de foc, d’amics i de família, curta i intensa, una nit que els elaboradors de ratafia per exemple aprofiten per collir les herbes per macerar. Una nit amb màgia.
Una nit on no falta el vi a taula i un d’ells, a la nostra, serà l’A Part, la garnatxa blanca 100% envellida en barriques d’acàcia que elaborem a Cellers Tarroné. És fresca, aromàtica, també profunda, amb moltes capes. Seductora, versàtil. L’anyada 2016 envellirà molt bé i ara estem a punt de treure al mercat la 2017. Vosaltres quina triarieu? Nosaltres, ens decantem encara per la 16. Volem trencar el tòpic de què el vi blanc s’ha de beure de l’any. Per sort cada vegada valorem més el pas del temps dins de l’ampolla; el vi és viu i si s’ha treballat amb esperit de negre, amb un treball acurat amb les mares, pot regalar-nos aromes i gustos sensacionals així que passen els dies, les setmanes, els mesos i els anys.
La coca. Aquesta vegada en recomanem una d’elaborada a la ciutat de Reus, pel Forn Sistaré. La vam tastar dijous en un acte homenatge a l’amic i company Joan Carles Naya; la setmana que ve en parlarem al bloc. És una coca de cireres deliciosa amb un ingredient que segur que no us espereu, o sí, perquè sent de Reus només pot ser… el vermut. Estava realment bona. Si encara no sabeu on fer-ho, encomaneu la vostra als aPAssionats reusencs.
I un desig per aquesta nit màgica i curta, de fogueres que toquen el cel i de converses que s’allarguen hores i hores… Que les persones desplaçades i refugiades, víctimes dels conflictes als seus països d’origen, tinguin una vida digna al país que hagin triat per viure, per estar, per ser, i que tots tinguem present que els nostres instants de pau, de celebració i de felicitat no són gratuïts. Hi ha qui probablement no els podrà viure mai.
