La vida s’imposa a les vinyes. Hem descobert un niu d’ocells i ens meravella contemplar aquesta boca oberta que demana auxili, que busca amb impaciència l’aliment que acabarà rebent perquè hi ha algú que la vetlla. Són pardals acabats de néixer, bressolats per la vegetació abundant dels ceps que, en els propers mesos, protegirà també el raïm dels raigs de sol de l’estiu. A l’ombra i a recer de l’oratge, un niu ple de vida ens il·lumina els ulls. Ens fa feliços la descoberta i ens reconcilia amb allò que creiem i pel que treballem a Cellers Tarroné: assegurar i afavorir la la biodiversitat a les vinyes.
A propòsit de la vida natural, que ens convida a viure i a sentir amb un ritme més sa i saludable, recuperem lectures que ens han marcat en els últims temps. Una de les imprescindibles és “Pequeña teología de la lentitud” de José Tolentino Mendonça, publicat per Fragmenta Editorial:
“Pasamos por las cosas sin habitarlas, hablamos con los demás sin escucharlos, acumulamos información que no llegamos a profundizar. Todo transcurre a un galope ruidoso, vehemente y efímero. Realmente, la velocidad a la que vivimos nos impide vivir”
La natura ens asserena i ens demostra que un altre ritme és possible. Hi ha fases i cicles que no podem saltar, són inevitables, cal conviure-hi. Paciència. Confiança. Acceptació. Salvar les adversitats. Mostrar gratitud i quedar-se i regalar-se la vista amb imatges senzilles però espectaculars com la de la fauna que habita el nostre entorn més immediat.
“La vida requiere de la paciencia del alfarero, que, para modelar una vasija que le satisfaga, hace doscientas solo para entrenar el gesto y la habilidad, para ensayar su idea. Por eso, me gusta mucho el buen humor con el que Edgar Morin explica todas estas cosas. Dice: (…) A pesar de todo, no dejo de esperar lo inesperado”
“La vida de cada uno de nosotros no se basta a sí misma: necesitamos siempre la mirada del otro, que es mirada y es otro, que nos mira desde otro ángulo, con otra perspectiva y otro estado de ánimo. La vida solo se resuelve individualmente a intervalos, ya que únicamente alcanza su sentido en el acto de compartir y de darse”
Compartir i donar. També és part fonamental de la filosofia del vi. La importància del ser, enlloc de l’estar. La consciència d’habitar. Escriu José Tolentino Mendonça:
“El ser humano, por lo tanto, se realiza a medida que habita. ¿Qué significa habitar? Habitar, explica Heidegger, quiere decir proteger y cultivar“
“Los seres vivos que están sobre la tierra también la transforman, claro, pero el cultivo sitúa la acción humana en un estadio diferente: el Homo agricola que somos tiene primero que comprender y preparar la tierra, conjugándose con ella para proyectarla de nuevas maneras que lo favorecen. Además, el ser humano está llamado no solo a cultivar, sino también a proteger”
Habitar. Cultivar. Protegir… Paraules sàvies de Tolentino Mendonça que estan estretament relacionades amb el món del vi . Sisquera que les pronunciéssim més, no?
“Necesitamos aprender del aquí y del ahora de la presencia, necesitamos reaprender lo entero, lo intacto, lo concentrado, lo atento y lo uno”, llegim a “Pequeña teología de la lentitud”. A Cellers Tarroné hem decidit que ens ho aplicarem i que rellegirem tantes vegades com faci falta l’assaig de Tolentino, però sempre amb una copa de bon vi a la vora. Els que reivindiquen lo nostre parlar i la nostra manera de ser, especialment. Per Sant Joan, compartir vins joves de vinyes de mitjana edat, que són símbol d’autenticitat i de l’orgull de pertinença a Batea, a la Terra Alta, reivindicant una paraula pròpia. De nou, la importància del ser. De creure-s’ho i, també, de beure’ns-ho.