Ahir 21 de març era el Dia Mundial de la Poesia. Amb l’etiqueta #DMP19 les xarxes es van inundar de textos bells i emotius, d’escriptors vells i de novells. “M’exalta el nou, m’enamora el vell”, que va deixar escrit per sempre més J.V. Foix. I la bellesa es fa un lloc en la fredor tecnològica. De tots els fragments que hem llegit, en triem un per començar el post, el que parla del vi, de Joan Vinyoli, i que sentencia un dels seus poemes més emblemàtics: “Beguem la copa dels somnis i morim a l’últim glop”.
I volem morir metafòricament llegint i respirant la primavera. Avui segon dia de la nova estació, la que ens inunda de llum i de vida. I ho percebem clarament als ceps, amb els primers borrons i els primers brots a les finques de Cellers Tarroné. La saba ja ha començat a circular fa setmanes per la fusta, que es comença a vestir de verd. Poesia i primavera, tot comença per P, la dissetena lletra de l’abecedari que, a diferents llengües semítiques, significa “boca”. Ho llegim també a la Viquipèdia i ens n’adonem que #leerésvivirmás, una etiqueta molt emprada entre els lletraferits a twitter especialment i que us portarà cap a lectures interessants, segur.
A la primavera, el cep floreix. El mes de març tot agafa una dimensió nova que s’acompanya de tapissos de colors per les flors que acompanyen els marges de la vinya. Els brots verds inicien el cicle anual de la vinya i seguirà en properes setmanes amb noves postals, quan el borró desenvolupi la fulla, la que preservarà els futurs raïms i sintetitzarà la fotosíntesi.
Hem passejat entre vinyes i volem compartir la bellesa que hi ha en el gest senzill de florir. Que en gaudiu tant com nosaltres i tant com amb els textos poètics que ahir, avui i demà trobareu escampats arreu.
