La sommelier Pili Ferrando és un dels actius de Cellers Tarroné per fer arribar l’essència i els valors del projecte enològic als visitants
Fa més de 10 anys que demostra la seva expertesa enoturística guiant visitants en la descoberta de cellers i vins de la Terra Alta. Des de 2021 ho fa a través de Vinomi Rural Experience, el seu projecte més personal. Pili Ferrando s’ha format en els últims anys com a sommelier a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i ara està decidida a estudiar el nivell tres del diploma WSET. Aprèn més no per impressionar els turistes, sinó per apropar-s’hi encara més i per valorar el potencial enològic que té a casa, que ja sap que és molt gran: “La Terra Alta és un racó de Catalunya on el paisatge parla de silenci, el vi té ànima i les persones et miren als ulls”. És la regió de vins més septentrional del país, allunyada del centralisme de Barcelona, i potser per això i per moltes més coses, s’hi respira autenticitat. Pili Ferrando creu la regió està en un punt interessant: “En uns anys esclatarà i assolirà la seva maduresa”. Reconeix que falta més oferta hotelera i de restauració, però està convençuda que el dinamisme dels vins l’empenyerà. Amb Cellers Tarroné hi col·labora des dels inicis, de fet, és una peça més del projecte enològic, una peça essencial. Pili Ferrando estima els vins que s’hi elaboren però principalment les persones que els fan possible: “Amb Tarroné hi ha una història d’amor, una relació de confiança molt gran des del minut zero. M’agrada explicar als visitants que és un projecte familiar de superació i també, per què no dir-ho, que és un celler feminista”.
Què ha canviat en tots aquests anys de dedicació enoturística?
Els cellers avui ja tenen clar que l’enoturisme és una manera d’atraure visitants a la Terra Alta i de comercialitzar els vins de manera directa. Hi ha molts cellers amb una oferta enoturística estructurada i aquesta oferta cada vegada és més diversa.
Les reticències inicials a desplegar l’enoturisme, quines havien estat?
Estaven relacionades amb el personal. Als cellers, que són petits i familiars, ja es treballa de dilluns a dissabte i els suposava un esforç molt gran dedicar el cap de setmana a les visites. Son projectes d’escala humana amb moltes hores de dedicació i calia delegar aquesta responsabilitat de guiar les visites, també en algú que tingués coneixements d’enoturisme i que se sentís molt proper i vinculat al projecte.
Aquesta precisament és una de les claus. Qui desplega l’enoturisme ha de sentir els colors del celler?
Els cellers amb qui treballo, és que són meus. Me’n sento part de l’equip i me’n fan sentir part. Faig les visites guiades, però si cal que m’impliqui en alguna feina més, també ho he fet. Ja sigui mesurar densitats o anar a veremar. Hi ha una relació de complicitat i confiança i això es veu ara en aquestes èpoques perquè em conviden als sopars de Nadal dels equips. Em faig meu el seu projecte i els puc defensar a tots, perquè hi crec en el que fan.
Tens una manera molt particular i poderosa d’explicar el vi, que va més enllà de les històries que es poden trobar al web. Com et prepares els guiatges?
Aprofundint en la història de cada celler, de la família que són, de per què han tirat endavant d’una manera determinada. Busco la història que hi ha al darrere de l’etiqueta. I vull que els visitants marxin amb la sensació d’haver estat a casa d’algú i que sentin que els he descobert la part emocional del projecte; és aquí quan es produeix una connexió amb qui ens visita.
L’enoturisme l’has après a base de molts anys d’experiència, però ara també has volgut sumar coneixements per tastar el vi.
Sí, no he parat de formar-me. El curs de sommelier m’ha donat més eines i coneixements i vull estudiar el diploma 3 del WSET, precisament per explicar el vi de manera més senzilla i amb paraules menys estranyes. Està bé emprar tecnicismes en els contextos que calen, però l’enoturisme no va d’això, va de passar-ho bé, tastar i conèixer. La gent viatja per sentir-se part d’un lloc, per gaudir i per a mi és molt important fer arribar el vi de manera senzilla. Jo mateixa m’he sentit fora de lloc en alguns tastos i això no pot ser. El consumidor no vol sentir a parlar de la fermentació malolàctica, sinó conèixer qui fa el vi i quines varietats hi ha i passar-ho bé.
L’enoturisme és connexió.
Això és el que busco amb les visites. Connectar a través de la part humana, i posar-me sempre al nivell de la persona que tinc al davant, per això m’agraden els grups petits. Els veus la cara i estàs notant si ho passen bé o no. Hem d’entendre que venen a visitar-nos i gasten el bé més preuat que tenen, que és el temps, amb nosaltres. Per tant, l’experiència ha de ser sempre molt profitosa per a ells.
Amb Cellers Tarroné hi col·labores des dels inicis. Com és la vostra relació?
Va ser el celler que em va triar a mi i això ja diu molt. La Imma Solé em va trucar tot just vaig iniciar Vinomi i es va interessar pel projecte enoturístic. Quan en va conèixer els detalls, se’m va oferir i puc dir que és una història d’amor i de confiança des del minut zero. I m’agrada explicar als visitants que la de Cellers Tarroné és una història de superació, d’un celler molt femení i per què no dir-ho, d’un celler feminista, on hi ha una dona valenta que és la mare de la Imma i la Mercè, que tira endavant quant tot li va en contra.
És un projecte amb molts recursos enoturístics, d’altra banda. Les visites sumen patrimoni amb la descoberta de Batea, cultura amb el mural de Lily Brick, maridatges amb formatges, gominoles…
El públic vol defugir d’allò que és habitual. No vol veure màquines, sinó inserir-se en el projecte, viure’l com tu el vius, rebre la teva emoció, el teu entusiasme. El que més m’agrada quan acabem la visita és que em diguin que s’ho han passat bé veient com jo també m’ho passo bé. M’agrada que marxin entenent el projecte però sobretot amb un missatge de compromís, del que significa fer vi en un determinat territori.
No és tan important si compren o no, sinó el que s’emporten posat…
Et diré que mai ningú no ha deixat de comprar després d’una visita. Perquè els deixem tastar molts vins i sempre se n’emporten algun de record. Hi ha qui compra menys i qui ho fa menys, depèn del seu poder adquisitiu… Hem d’entendre que més enllà de l’ampolla que es compra al celler de la visita, el valor de l’enoturisme és la taca d’oli que es genera després, comprant-ne una altra en un lineal, bevent-la al restaurant, regalant-la… Si impacta el que expliquem, queda i després desperta la compra. I no només parles d’un vi, sinó d’una regió i d’un paisatge. Ens calen més visitants a la comarca i l’enoturisme hi pot contribuir, com també el vi pot ser el revulsiu perquè tinguem restaurants i allotjaments de qualitat, a la seva alçada. Som una comarca petita que està despertant i que busca visitants que siguin respectuosos i que entenguin a què ens dediquem.
En 10 anys, com imagines la Terra Alta?
Està disparada a nivell enològic. Tenim vins premiats de molta qualitat… Abans podies trobar vins dolents i avui ja no n’hi ha de dolents. Tothom s’hi esforça molt i es busca la diferenciació que és quelcom imprescindible. En els propers anys veig una Terra Alta consolidada i sent un dels primers destins enoturístics, on la gent vingui a buscar pau, tranquil·litat, vi i paisatge.
I molt més que garnatxa blanca?
Soc una defensora acèrrima de la carinyena negra, del morenillo, de la garnatxa peluda… Està clar que la garnatxa blanca és la punta de llaça de la Terra Alta i avui ja tenim molta diversitat d’estils, però els negres també són espectaculars i els hem de saber vendre i comunicar. Fa molt de temps vaig fer un tast de morenillos al Nou Moderno quan encara no se n’havia fet cap mai. Sempre he acompanyat lo propi i autòcton, perquè el vi era bo i perquè m’emocionava conèixer històries de varietats molt velles, de 90 anys, que parlaven molt de l’autenticitat de la comarca. Aquest relat emocional és el que m’agrada compartir.
Precisament aquest patrimoni vegetal i enològic propi és el que més valores després d’haver-te format, oi?
Fer el curs de sommelier m’ha permès entendre millor els vins de les altres zones vitivinícoles catalanes i del món però em serveix també per defensar més els meus i veure la riquesa que tenim. He comprès l’autenticitat de la Terra Alta i també m’ha ajudat a apuntalar aquest discurs més tècnic per quan fa falta emprar-lo, que no és en les visites enoturístiques, està clar.
Scroll To Top