És a Puerto Rico, en territori americà, fent visites comercials, i és inevitable que la impunitat de la policia migratòria no aparegui a la conversa. “Estava cantadíssim tot el que està passant als Estats Units amb el president Trump. Vas pel carrer i et trobes els agents de l’ICE i realment son intimidadors; no saps què pot passar-te”. Gil Núñez és màster en viticultura i enologia i sommelier. Té el nivell 3 del diploma WSET i continua estudiant per completar-lo. Al seu perfil d’Instagram escriu que “el vi ens dona cultura, comunicació i plaer”. I no li falten raons. Des de fa més de 20 anys és la cara visible de Bertha Group; n’és el seu export manager. A càrrec seu, un conjunt de deu cellers catalans i espanyols que volen ser al món perquè tenen coses a explicar a través dels vins. Entre ells hi ha Cellers Tarroné, a Batea. Gil Núñez va decidir-se a deixar la banca i l’empresa després d’un viatge als Estats Units amb el seu pare, on hi anava a vendre vi, a finals dels anys 90. També tenia un tiet que col·leccionava ampolles. Tot això el va influir des de petit però mai havia pensat a dedicar-s’hi. “No m’ha cridat mai l‘atenció el mercat nacional, no hi ha hagut un feeling”, revela. Però el món sí que l’ha seduït i a l’Amèrica del Nord hi passa molts mesos al llarg de l’any mirant de vendre, comprendre i fidelitzar. Afirma que avui l’exportació travessa per un moment molt complicat però reconeix que projectes com Cellers Tarroné surten amb avantatge, per la gran relació qualitat preu i un llegat humà de generacions vinculades a un territori encara per descobrir com la Terra Alta.
Com és el teu salt al món del vi?
Vaig treballar a Caixa Catalunya i després en una multinacional. En el meu horitzó no hi havia dedicar-me professionalment al vi però sí que és cert que el vaig viure a casa des de petit, amb el pare es dedicava a la comercialització de vins de la Ribera del Duero i un dels meus tiets que en col·leccionava. Hi ha un dia que decideixo entrar-hi i és precisament tornant dels Estats Units. Vaig formar-me i vaig pensar en la distribució internacional. També faig vins al Priorat i a la Rioja Alta.
Al capdavant de Bertha Group, hi ets des de fa més de 20 anys.
Sí, comencem amb la idea de poder ajudar cellers que són petits i familiars, que no tenen possibilitats econòmiques molt grans per tenir un departament propi d’exportació. Mirem de reunir cellers que no siguin competència directa i que tinguin un portfoli de qualitat, que sigui més o menys similar. Que un dels paràmetres de validació fos la qualitat per mi va ser clau. Avui som 10 cellers i tampoc hi ha previsió de créixer més perquè la situació del mercat no ho permet. Alguns hi son des dels inicis i altres han anat entrant i sortint però sempre ha estat un grup cohesionat i coherent.
Està tocat el mercat internacional?
Està dur, dur de pelar. Hi ha marques que porten molts anys i podem dir que estan més o menys consolidades, perquè fa temps que fas feina amb elles, però el que passa és que fa vint anys hi havia pocs cellers exportant i avui ho fa tothom. I s’ha tornat una bogeria sense criteri això d’exportar. Abans se seleccionava quin producte sortia del mercat domèstic i ara, hi fa cap tot. Per tant, el resultat és la saturació. Hi ha un restaurant de la zona de San Juan, aquí a Puerto Rico, que em diu que tenen 500 referències – a nosaltres ens en treballen tres – i que cada dia li venen a oferir nous vins. Enlloc d’incorporar-ne, el que necessita és depurar, sobretot quan veu que algun dels vins que té no es mou de cap manera.
Els mercats estan saturats i el consum va la baixa, oi?
El sector encara tira perquè la franja d’edat que va dels 35 anys als 60 anys, és consumidora de vi. És el rang d’edat on som nosaltres. Però el meu fill que és jove i que estudia enologia, em diu que els amics no en beuen. Això ens preocupa a molts, perquè si ells que en tenen vint anys i que en 10 anys entraran en aquesta franja de consum que és on som nosaltres, no l’han provat abans… Haurem perdut una dècada! Passa també que hi ha la moda del healthy life i això elimina qualsevol possibilitat de beure alcohol. No beuen vi però estan també deixant de beure cervesa. Sí que hi ha un repunt del còctel perquè recrea més fantasia i això agrada a la gent.
Per què hem arribat on som, tant al Vell com al Nou Món?
Crec que hem volgut fer massa coses sense sentit. Hem passat de vendre vins com a producte elitista, després l’hem fet populista, després hem tirat pels vins naturals i ara arriba la moda del vi desalcoholitzat… Amb tants canvis de rumb, el panorama encara ha empitjorat més.
Blanc i escumós guanyen la partida al vi negre?
No tant com es vol fer creure però el que sí que està clar és que hi ha un augment de consum dels blancs. Però és un increment moderat. I cal recordar que el vi més consumit és encara el vi negre.
Abans parlaves del vi natural, creus que s’ha consolidat com una categoria entre els joves?
He vist que ha fet una davallada. Com tot a la vida ha estat una moda. El consumidor busca qualitat i seguretat. Qui era coneixedor o amant del vi, no ha apostat mai per vins naturals tret d’alguns productors que ho fan bé. Perquè trobaven vins amb defectes.
Quant a mercats, algun que creixi o que estigui més ben parat davant la crisi mundial?
Els clàssics europeus estan tots estancats. Segueixen havent-hi vendes, però sempre amb prudència i quan t’avala la trajectòria. Als cellers i als vins nous els està costant molt fer-se un lloc. I tot i la polèmica per la situació política i els aranzels, als Estats Units, les vendes van funcionant. Els americans estan orientats al negoci i per a ells el preu és fonamental. Volen vins espanyols i catalans amb una bona relació qualitat preu perquè així poden ser a cadenes i lineals on vendran volum. Volen facturar. Quant als vins de gamma més alta, ells tenen el referent de Califòrnia. Si els vins que arriben son semblants, seran ben entesos, agradaran i en voldran. Hem de tenir en compte que els americans no coneixen més enllà de la garnatxa, el tempranillo i l’albariño. Si parles de bobal o morenillo, ni els sona. El desconeixement fa que els faci por tastar-los. I si hi ha alguna influència externa del Vell Món, és sobretot italiana, molt més que francesa.
Amb quines perspectives arriba la sisena Barcelona Wine Week?
Crec que tot el que es pugui transmetre a nivell humà, a nivell familiar, tots els projectes amb història, generen interès. És un valor molt important. Hi ha vins que s’entenen com a productes d’una corporació o cadena, però n’hi ha d’altres en què pesa molt el llegat familiar amb generacions treballant en un territori molt concret i aquesta part qualla molt i és molt benvinguda pel comprador.
La garnatxa blanca de la Terra Alta ha fet ja el salt de reconeixement internacional?
Ha tingut una petita evolució però a dia d’avui no és significativa en el panorama internacional. Hi ha varietats blanques que tenen molta més presència. Potser perquè la Terra Alta és una denominació d’origen petita i amb recursos limitats i si vols fer una promoció internacional bona, hi has d’invertir molts diners. No sé fins a quin punt tenen capacitat de fer-ho. Però també t’he de dir que quan la proven, ja sigui un vi jove o un amb criança, els agrada. És una varietat que té un 90% de feedback positiu.
I Cellers Tarroné, com se situa al món?
Avança a bon ritme, cada vegada amb més nous clients, intentant crear més volum. Això és el que sempre costa, obrir mercat i consolidar-lo. Les seves propostes líquides són ben rebudes; la garnatxa blanca de Merian sempre ha funcionat molt bé. El que em sap greu és haver de dir que comparativament amb altres regions, el vi català té molt poc suport institucional. El cellers s’hi impliquen, però les DO’s i l’INCAVI no ajuden com ho fan a Rioja o Ribera del Duero. I sap molt de greu perquè veig que a Catalunya tenim una infinitat de varietats i vins molt reconeguts que podrien estar a moltes més cartes del món, però si no hi ha suports i injecció econòmica, això no passa. L’ajuda que tenen altres regons espanyoles fa que ens guanyin per golejada.
Llegeix més sobre Gil Núñez
