Hi ha espais que només li obren a ella i al vi, com les Salines de la Trinitat o la Torre de Telegrafia Òptica del Perelló des d’on s’albira tota la immensitat del Delta; també la seva fragilitat. La sommelier Llúcia Castaño és una referent en enoturisme a les Terres de l’Ebre per tot el que sap i com ho comunica, però especialment per haver crear una versió molt original de tastar vins. Seu és el Tast clandestí, una cita en un lloc desconegut i sovint inimaginable on s’expliquen històries al voltant de diferents ampolles, la majoria procedents de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Les tria ella. És una dona inquieta i aventurera que sempre es reinventa. Ara porta la idea de clandestinitat als restaurants per tastar vins però també i especialment per conèixer qui hi ha darrere dels fogons; diu que el cuiner amaga moltes històries personals que val la pena escoltar i en un servei qualsevol passen desapercebudes. Ressegueix sempre la proximitat; les Terres de l’Ebre són el seu feu però no descarta ampliar més enllà aquesta iniciativa seva de tastar vins en llocs inèdits i restaurants, que suma clients fidels. Avui combina els tastos clandestins amb assessoraments al sector de la restauració que no viu hores molt alegres i també dedica unes hores al món de la distribució amb Tot Selecte. Fa poques setmanes, en un tast de lluna plena, Llúcia Castaño va servir Merian 100% garnatxa blanca, però confessa que els seus preferits són Punt i… Seguit i A Part.
Com està funcionant Tast clandestí?
Està disponible d’abril a octubre. Amb el canvi d’hora, ens aturem, però si hi ha peticions particulars, les atenc, i l’organitzem al migdia, a l’hora del vermut. També he creat el Tast clandestí Gastroespai, que son tastos a restaurants però també amb el mateix format secret. Quedem en un punt i hi anem plegats. M’agrada descobrir la figura del cuiner, de fet, els participants hi poden parlar just abans del servei. Ho hem experimentat tant a les Terres de l’Ebre com a Barcelona, i ens agrada aquesta possibilitat de reconèixer el seu itinerari personal i saber perquè la cuina és el seu ofici. Hem visitat llocs especials des de Balfegó a La Tancada a Amposta on hem pogut veure fins i tot els flamencs, o a l’hotel Boutique Tanins de Gandesa. Intento anar a llocs on ho cuidin absolutament tot. La proposta inclou tres tapes i tres vins.
Als teus tastos, la presència de vi de la Terra Alta és aclaparadora.
Sempre hi ha vins de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre. Potser de tant en tant n’incloc algun d’altres regions de vins si està justificat i encaixa, com recentment vaig fer amb un Priorat. Això pel que fa al Tast clandestí. Al Gastroespai el que busco són singularitats, com un morenillo, per exemple, i donem pistes als clients de com maridar-lo. També és una manera de fer visible la diversitat de vins que hi ha al celler del restaurant.
Els teus clients coneixen el potencial enològic del sud?
Et diria que en un 95% el desconeixen i molts viuen a les Terres de l’Ebre. Hi ha moltes raons però he observat que hi ha un problema important amb la distribució que no vol representar diferents marques d’una mateixa regió de vins. També passa que, per comoditat, o perquè no hi ha maître o sommelier, en alguns restaurants sempre surten els mateixos vins i van guanyant sempre els verdejos i albariños. Estic fent formació a distribuïdors i veig com dels 63 cellers que hi ha a la Terra Alta, només en representen a un. Això és una part petitíssima de la realitat i sovint només mostra el vi de gamma més baixa. Així no donarem a conèixer tot el potencial que hi ha al territori on, per cert, passen coses com que la cervesa augmenta un 200% més que el vi quant al consum en alguns establiments.
Per tant, cal mirar menys de reüll i cooperar més. Una fórmula antiga però que no s’aplica.
Hi ha cartes de vins que son esplèndides però hi ha llocs on no hi ha opcions per beure vins de proximitat. Al Delta de l’Ebre volem servir el vi de la Terra Alta però hi ha d’haver menys recels i més anar a una perquè guanyi el conjunt del sector.
Hem vist com a Tast clandestí, en diferents ocasions, han aparegut els vins de Cellers Tarroné. Què et fa triar-los?
Vam tastar Merian, que havia guanyat un premi a la Mostra de cuina, paisatge i turisme de les Terres de l’Ebre (Mescla) a Deltebre, al darrer tast de lluna plena. El conec des de fa temps i avui puc dir que m’agrada. Ha canviat l’estil i s’ha anat perfeccionant. Al juliol també el vaig servir en un tast; en aquell cas per petició del client, era un tast privat. Però jo he de reconèixer que m’agraden molt el Punt i… Seguit i A Part. Els he servit en els tastos que hem fet, en vaixell, al Mescla.
Què en penses del moment que viu la Terra Alta?
Crec que el consumidor ja ha identificat el territori amb la garnatxa blanca i que s’està posicionant molt bé. Ja se’n demana de garnatxa blanca de la Terra Alta. Hi veig també evolució en el turisme, en donar més valor al viticultor, crec que hi ha molt de talent però encara no s’ho acaben de creure. El que no acabo de veure clar és que sorgeixin grups de cellers que vulguin anar al marge… i que no tothom vagi a una, com quan se celebra la Fira del Vi de Gandesa i hi ha una presència tímida de cellers de la denominació d’origen.
En enoturisme, observes que hauria de passar properamet?
Hem de saber que el visitant vol menjar i beure. Està clar que hem d’educar-los i dir-los que un celler no és un restaurant, però també cal saber què busquen quan venen. Tot i amb això a la Terra Alta es cuida el visitant i al costat del vi se serveixen menjars típics com la clotxa. El que crec és que falta comunicació entre cellers i es podrien crear perfectament itineraris en bicicleta, elèctrica, si cal. Al Penedès això està molt més desenvolupat i crec que a la Terra Alta ja tenim la Via Verda i des d’aquí se’n podria fer molta més promoció.
Què està per veure al Tast clandestí?
La veritat és que en cinc anys no he repetit cap lloc. Ens ho passem molt bé, els grups que hi participen són molt actius i molt macos. Ara vendré xecs regals per poder activar els tastos de cara a la primavera de 2026. Però sempre falta gent per molt interessant i atractiva que sigui la proposta. N’he de fer quatre setmanals perquè surtin els números.
Tots els llocs son especials, diràs, però quin és el que més agrada?
Inevitablement, les muscleres. Això d’agafar la barca i anar mar endins, a la gent li encanta. I amb els vins i totes les explicacions, encara més.
Scroll To Top