Sommelier i creadora de contingut. Li ha costat trobat les paraules exactes per definir-se. Primer es va donar a conèixer amb viicompanyia i avui és ladelsvins, a Instagram. “Estic contenta del canvi perquè és més personal i concret i més fàcil de recordar, de fet és així com em diuen quan em troben als actes”. Marta Clot és segurament la influenciadora de vi amb més seguidors d’Espanya, vora els 900 mil si hi suma el seu perfil personal també. Va estudiar pastisseria i va treballar en una de les botigues de vins de Wine Palace, a Sant Cugat del Vallès, al costat de Granollers, d’on és originària. Aviat va veure que el seu lloc era còmode i útil a les xarxes socials i va fer un gir professional acompanyada de la seva parella, el cuiner Mike Cano que s’encarrega de tota la part tecnològica. No s’adreça al públic jove sinó a tothom que no en sap, de vins, és a dir, al consumidor final. Però està clar que amb 31 anys genera interès a un segment rejovenit que té ganes d’entrar al vi sense artificis. Té un vincle molt estret amb la Terra Alta, de fet, aquest any està elaborant un vi monovarietal de garnatxa blanca. Ha passat per Cellers Tarroné en alguna ocasió i ha mostrat a través de les seves xarxes socials la realitat d’una família lligada a Batea i a la viticultura, des de 1942. Diu del projecte de les germanes Solé Llop que hi ha “molta sinceritat i honestedat, i senzillesa”. Conversem amb ella sobre el món de la comunicació i la influència i de com els cellers poden millorar el seu engatjament amb el client final a través de les xarxes socials.
Marta Clot, per qui comunica?
Em dirigeixo al consumidor que no és expert i per tant els meus continguts han de ser simples, amb menys complexitat. Tinc molt clar aquest element i el lligo amb continguts interessants i propers.
També t’adreces als joves. Els costa entrar al món del vi?
No m’hi adreço intencionadament, però hi arribo. El meu canal és per a tothom que no en sap de vins i me n’adono que em segueix gent de moltes edats i molt diferents. De tota manera, el fet que jo sigui jove ha funcionat perquè persones de la meva edat connectin amb la mirada, el meu llenguatge, i la meva manera d’explicar els vins que és diferent de la que havien escoltat fins ara. Ahir, per exemple, estava en un obrador de formatges a Barcelona, hi feia una presentació, i em preguntaven si per venir havien de saber-ne. Sempre dic que s’han de tenir ganes i no tirar-se el vi per sobre. Amb això és suficient.
Com decideix, Marta Clot quins continguts comunica?
Comparteixo coses que em venen de gust, on hi detecti una necessitat de conèixer. I ho faig des d’una mirada propera i tranquil·la. Però cada x temps, ens plantegem canvis i ara en volem fer un cap a continguts més divulgatius.
D’on neix aquesta necessitat?
Al principi, quan vam començar, el 2020, volia explicar moltes coses relacionades amb el vi, però teníem clar que no volíem ser professors. Llavors vam treballar per mostrar el vi sense que fos quelcom seriós i que les persones s’ho poguessin passar bé, descobrint referències i compartint-les amb els amics. Ara ja portem temps en aquesta dinàmica, i volem afegir-hi de nou la part pedagògica i d’aprenentatge. Fent continguts també n’he après molt, de què explicar i de com.
Què és el que més t’agrada de la teva feina i el que més t’esgota?
M’esgota el fet d’haver d’estar sempre present, perquè les xarxes son exigents. Has de publicar i escoltar. A l’estiu vaig haver de parar un mes perquè m’ho demanava el cos. Però és cert que també m’agraden molt, perquè t’arriba molta gent i molt diferent. Tinc la sort que compartim amb el Mike la feina i es porta millor. I el que més m’agrada és el que m’han donat, conèixer tantes persones i tants llocs i el fet d’haver crescut no només personalment també professionalment. Veig que hem estat un granet de sorra per fer que el vi sigui més accessible.
Què diries als que qüestionen el paper dels influenciadors, quan diuen que són continguts pagats i/o banals?
Crec que no és veritat i que hi ha molts perfils d’influenciadors. Les col·laboracions amb marques són continguts que es plantegen amb serietat. Si no tingués aquestes col·laboracions tampoc podria crear continguts per lliure d’aquelles coses que m’agraden i també al nostre públic. No estic lligada de mans i peus amb ningú, però agraeixo que confiïn en nosaltres per donar a conèixer els seus vins. Sempre indiquem quan un contingut és pagat i això no vol dir que tingui menys valor. Si m’agrada el celler i encaixa amb la meva manera de comunicar i els meus objectius de què el vi sigui accessible, m’hi sumo.
Alguna red flag en les col·laboracions?
Hem rebutjat ofertes, sí, de vins de gamma molt baixa que jo no compraria mai. També hem rebutjat propostes quan ens han dit com havíem de comunicar una determinada campanya. Només fem coses alineades amb la nostra manera de pensar i d’explicar.
Què t’ensenya fer vi que no ho hagi fet el comunicar?
Participar en l’elaboració té molt de valor, n’he après moltíssim. Perquè has de resoldre molts dubtes: el procés, com vendre’l, com serà l’etiqueta, com el comunicaràs, on el presentaràs i te n’adones de tota la feina que comporta i identifiques que hi ha moments claus i complicats. Vaig començar amb un ancestral de sumoll amb l’Apical, l’últim any hem creat la pansa rosada amb Art Laietà i ara amb Celler Piñol estem elaborant el tercer vi, un monovarietal de garnatxa blanca. Són edicions limitades i cada any l’objectiu és fer un vi, amb varietats, projectes i persones diferents.
Coneixes la Terra Alta, què hi trobes que t’hi fa apropar-te molt sovint?
M’agrada anar a zones menys mainstream. Que sigui un territori aïllat, al sud, on es fan grans vins, m’agrada molt. Sempre hi he tingut experiències boníssimes, amb gent oberta i receptiva que m’ha acollit molt bé. Em van convidar també a fer el pregó de la Fira del Vi de Gandesa…
I vas visitar Cellers Tarroné per ajudar-los a connectar amb el públic final… Què hi vas trobar?
Molta sinceritat. Són molt honestes amb el que fan, transmeten molt bé qui fa els vins i després hi ha aquesta part de senzillesa que és molt necessària. Hi veus honestedat. I m’agraden els vins perquè són molt bons i molta gent s’hi pot sentir identificada. I són accessibles per a molts tipus de públics.
Amb què no pot fallar un celler que vol comunicar bé?
Ha de mostrar la seva realitat. I no tant les hectàrees o les barriques, sinó les persones que hi ha al darrere. Ensenyar el dia a dia, els petits inconvenients i les petites gestes. I a les xarxes socials els recomanaria que no pengessin fotos de vins, del producte, sinó del procés, de com s’elabora, de qui el fa i de la història que hi ha al darrere. M’agrada molt com ho fan a Vives Ambrós, a Montferri. Mostren la realitat amb vídeos propers. No cal parlar tant del vi sinó de l’experiència de fer-lo.
Consideres que és molt clàssic i que costa molt innovar en el sector del vi?
Sempre he tingut aquesta sensació potser perquè a Espanya hi ha una llarga tradició vitivinícola. Però ens ho hauríem de replantejar. Quan no es ven vi, potser hem de mirar què fem malament, ser autocrítics i no tirar sempre pilotes fora.
El moment no és gaire bo, per moltes coses, el clima, el consum, el panorama de conflictes internacional… Com l’afrontes?
Cal perseverar, obrir la ment, replantejar altres maneres de consumir vi i no mostrar el vi només com a beguda sinó tota l’experiència que desplega. Crec que les coses estan canviant a poc a poc. La cervesa no parla tant del producte com del moment, crec que el vi també ho ha de fer. És important amb qui el comparteixes, a on el beus, ens hem oblidat de les sensacions que hi ha adherides; és el que cal comunicar perquè el consumidor se senti interpel·lat.
Més informació
Vi i ecologia amb Marta Clot
Merian 100% garnatxa blanca amb Marta Clot
Vinet de fresqueig amb Marta Clot
Scroll To Top