Aquesta setmana publicàvem a l’ Instagram de Cellers Tarroné una trilogia d’imatges de verds, que és el color que inunda les vinyes aquest final de maig. Acabem de viure – aquest cap de setmana sense anar més lluny – dies molt calorosos, amb temperatures rècord només assolides altres anys en ple estiu.
La vinya ja va. Floració i quallat. Una etapa més del cicle vegetatiu del cep que ens comença a donar informació sobre els raïms de 2022. A Cellers Tarroné centrem la nostra viticultura en l’observació i la prevenció… Busquem la màxima sanitat a la planta per obtenir el millor vi.
Aquests dies de treball intens a les vinyes, les hem caminat també i ens hem aturat a fotografiar aquest moment tan preciós que viu el cep, quan el fruït comença a manifestar-se. Arriba en paral·lel a la poda en verd, una pràctica de viticultura molt entretinguda que consisteix a retirar la vegetació inferior perquè la planta s’aireigi; es mantenen, en canvi, els pàmpols superiors perquè protegiran els futurs gotims de la radiació solar.
Feina precisa, artesanal i laboriosa la que es fa a la vinya durant aquestes setmanes… Mirem de fer-la a primera hora del matí quan encara refresca per evitar el bat de sol que cau a la Terra Alta al migdia, però les llargues rengleres de ceps fan presagiar hores i hores de treball manual i esforçat. Els pàmpols que hem retirat dels ceps queden estesos sobre els sòls de panal característics de la nostra regió de vins, on es desintegren. Les fulles abonen naturalment la terra i la vegetació enriqueix l subsòl que ha de ser ric en microorganismes, minerals i macrobiota. Regenerem els sòls. Volem que siguin vius i que ho transfereixin al vi.
A la tarda, la llum és més matisada i continua omplint de bellesa les vinyes de Batea, però les banya més delicadament; aleshores el sol és carícia. Fem fotografies i recollim postals… L’impressionisme del paisatge de vinya de la Terra Alta competeix amb el cel blau amb línies blanques que el pinten artísticament. El vent de cerç l’esculpeix, com també ho fa amb els ceps.
Regaleu-vos passejades pel camp, que són terapèutiques. Ens hem anotat una recomanació literària que tot just en parla dels efectes positius de la natura sobre els cossos. Treballar-los és dur, però caminar-los és saludable. Diu la psiquiatra Sue Stuart-Smith que “la cura i l’atenció proporcionen importants beneficis de tipus neuroquímic”. Ho escriu a “La mente bien ajardinada. Las ventajas de vivir al ritmo de las plantas“.
Con todo ello, nos convence de hasta qué punto puede influirnos la conexión con los ciclos de la naturaleza (en los que, tras la descomposición, brota de nuevo la vida), de las muchas formas en que la mente y el jardín interactúan y de la idea de que hundir nuestras manos en la tierra puede ser un modo de cuidarnos a nosotros mismos. Llegir més
A l’espera d’endinsar-nos en aquest nou llibre, recordem els versos de Perejaume a Pagèsiques, que sempre tenim ben presents els qui vivim al món rural: “Res més que el cel blau a flor d’arbres, perquè el blau és el verd més tendre. Puc imaginar-m’ho”.