Encara no som ni a 15 de març que ja hem vist els primers brots verds a la vinya. No hi ha hagut pràcticament dies d’hivern i la primavera sembla ja avançada. Mentre contemplem la bellesa infinita dels ametllers florits que és pròpia dels últims dies de fred, alguns ceps plantats a la Terra Alta ens sorprenen i ens indiquen que ja els ha tornat la vida. Tan sols n’hem vist alguns de brotats, però està clar que si continuen les temperatures elevades d’aquests dies, aviat les vinyes es tenyiran de verd ben ràpid. Ens ha faltat advertir el moment del plor, quan la saba comença a circular de nou per la planta i es manifesta per la ferida de la poda.
Hem aprofitat el cap de setmana per sortir a respirar i caminar les vinyes de Cellers Tarroné, al terme de Batea. El paisatge està esplèndid en dies clars de sol radiant, però ens recorda que li cal aigua, molta aigua, perquè venim d’anys de sequera i d’estius amb onades de calor insuportables.
Les nostres vinyes estan mesclades amb vegetació autòctona de muntanya mediterrània, que després s’identifica als vins a través dels tocs balsàmics. A Cellers Tarroné tenim 40 hectàrees en propietat repartides en diferents finques a diverses partides del terme: Trufes, Mas de Freixes, Torremadrina (de la qual en surt el nostre vi de criança), El Mas de l’Àngela, La Masadeta, Lo Bancal, Camí de Vilalba i Aube.
Cultivem 6 varietats de raïm, però especialment garnatxa blanca i negra. En els últims anys estem fent la conversió a ecològic de totes les vinyes. També cultivem macabeu, ull de llebre, merlot i sirà que utilitzem per a determinats cupatges. L’altitud mitjana de les vinyes està entre 350 i 500 metres respecte del nivell del mar. La majoria de les vinyes estan emplaçades en terrasses naturals i protegides pels marges de pedra seca. S’estenen entre els Ports d’Horta al sud i les Serres de Pàndols i Cavalls al sud-est.
Els sòls són d’origen quaternari, de naturalesa argilosa i calcària, són pobres en matèria orgànica. En diem de panal i fins i tot alguns són d’origen fluvial i hi trobem còdols. Transfereixen al vi un caràcter únic, matisat pel clima mediterrani sec que tenim, amb la influència diferenciada dels vents de cerç i garbí. El primer bufa amb força i aireja el raïm assegurant-ne la seva sanitat. El segon i la marinada, refresquen a l’estiu. Els hiverns a la Terra Alta són humits i molt freds. Tenim una pluviomeria anual molt escassa, que va dels 350mm als 500mm segons la zona de la comarca.
Diu Joan Maragall al poema L’Ametller: “Ets la pau que s’anuncia/ entre sol, núvols i vent“. I certament quan contemplem els ametllers florits del terme, tota preocupació s’esvaeix. La bellesa té la capacitat de fer-nos presents i conscients. Tenim la natura molt a la vora però sovint oblidem atendre-la. Aquest recorregut que hem fet durant el cap de setmana pels contors de Batea ens ha donat energia per a uns quants dies. I ens ha posat també l’alerta al cos. Hem vist que tot s’accelera. Malgrat que els ritmes al camp demanen temps i pausa, l’emergència climàtica ho està capgirant tot. Hem de ser capaços de llegir-ho i d’actuar per poder seguir fent vi a casa i procurar que el cicle vegetatiu del cep pugui completar-se sense esquinços i sense massa pressa.