Fa unes setmanes la revista Cupatges va compartir un vídeo amb el crític de vins Joan Nebot analitzant l’anyada 2017 del vi A Part. Precisament aquests dies a Cellers Tarroné estem acabant de perfilar el cupatge de la nova anyada amb els companys i sommeliers, Antonio Lopo i Sergi Figueres, amb els quals col·laborem a través del seu projecte Thunder Wine Makers. Per aquest motiu volem recuperar l’escrit que fa referència a un dels vins més singulars del celler, vinificat i envellit en barriques d’acàcia, una tipologia de fusta que li dona un perfil molt singular i autèntic a la garnatxa blanca. És un vi que no passa desapercebut i que ens ha donat moltes alegries en els últims temps. De fet, Nebot ressalta al final de l’article: “A la boca, la fermesa tradicional de la garnatxa blanca terraltina es veu allargada al seu pas pel paladar per aquesta criança. I ja se sap que si el plaer és llarg, molt millor”.
Aviat podreu descobrir la tercera anyada d’A Part, un vi que resulta sedós, cremós i untuós en boca, però tanmateix amb una interessant acidesa i verticalitat, que el fa molt amable i li dona un caràcter molt especial. Mentre treballem en l’assemblatge de l’anyada 2018, decidint el percentatge de vi que hem vinificat en barriques de 500 litres d’acàcia i de la petita part que ho fa només en inox, compartim la descripció de Joan Nebot. Esperem que tingueu ganes de tastar-lo:
Cellers Tarroné, a Batea, elabora des de fa temps un vi de garnatxa blanca, el Merian Blanc, què és un vi de manual per mostrar les qualitats d’aquesta varietat de raïm autòctona i tan representativa de la Terra Alta. Ara bé, més recentment han elaborat aquest A Part 2017, que a l’elaboració del Merian hi afegeix un pas de sis mesos de la major part del vi per bótes de fusta d’acàcia, en lloc de les més habituals de roure, o fins i tot les de castanyer, que anys enrere havien estat les tradicional per a la criança de vins a Catalunya.
I què li aporta aquesta novetat de l’acàcia? Doncs la criança en bóta de roure dóna més cos en boca per l’aportació tànnica de la fusta, i més complexitat aromàtica per l’aparició de notes de torrat i vainilla i altres espècies dolces, però amb el risc que aquestes aromes més feixugues esmorteixin les notes fresques originals del raïm i la frescor en boca.
En el cas de l’acàcia, al menys pel que fa a aquest vi, l’aportació de complexitat aromàtica i estructura en boca és molt més discreta i subtil, fins al punt que podria passar desapercebuda si no llegeixes la fitxa tècnica. Més informació
