“Més que tastar vins, es viuen moments únics: es conversa, es riu, s’aprèn i se celebra la vida al voltant d’una taula ben servida. Perquè no només organitzo tastos… comparteixo la meva passió i la converteixo en una experiència inoblidable”. La santcugatenca Cristina Gallardo va estudiar el Curs d’Especialització de Sommelier a la Universitat de Girona i el va completar amb el nivell 3 del diploma WSET. Just abans de la pandèmia comença a endinsar-se en una passió que avui és de ple el seu ofici. “La Dama de Copas” és un projecte molt personal, que ha cuidat fins a l’últim detall. A través seu descobreix vins, persones i paisatges i proposa gaudir-los des d’un espai original: un contenidor tematitzat al Mercantic de Sant Cugat del Vallès. Ho fa sempre entre somriures i energia positiva, la seva. Convida els clients/ amics a mirar el vi com l’aliment que és, a a mirar-lo pausadament per connectar amb al moment present i amb tots els secrets que guarda l’ampolla. Gallardo està convençuda que els tastos ofereixen pausa en un món frenètic, però ella hi suma la diversió, la curiositat, l’emoció i moltes altres coses més. El cartell de “Pagesia o mort” presideix la seva sala de tastos; tota una declaració d’intencions. Cristina Gallardo és una estudiosa i una entusiasta del vi i reconeix que el projecte que ha impulsat, amb els anys, s’assembla cada vegada més a ella. “A través del vi oferim temps a la gent que no en té. Tothom arriba als tastos corrents o estressat, però un cop és dins, gaudeix i baixa de revolucions. Viu el temps d’una altra manera, aquest és el regal que els puc fer, que ens podem fer”, se sincera. Coneix menys del que voldria la DO Terra Alta però a distància observa que és una regió de vins amb molt de potencial i riquesa; val més del que ens han dit que costa, diria en Josep Roca. De Cellers Tarroné, l’enamora la garnatxa blanca vinificada en botes d’acàcia, l’A Part. És un dels seus vins fetitxe i el defineix amb molta precisió: “Equilibri, acidesa i una complexitat discreta”. Com la seva; Gallardo és una dona plena de talent que va fent camí, prudent i atrevida. És una professional que deixa una petjada profunda en cada gest i en cada conversa compartida.
En quin moment el vi et travessa?
Era una afició que tenia, sempre m’havia cridat l’atenció però tres anys abans de la pandèmia em començo a formar perquè em guanyava la curiositat. Era l’època del wine lover. Un amic em va connectar a l’univers dels vins naturals francesos i van despertar la meva curiositat i també el meu vincle emocional amb els vins. Durant la pandèmia vaig treballar molt des de casa però tot i amb això necessitava estones lliures per fer esport – em llevava a les cinc! – i per estudiar, perquè així podia desconnectar. Em vaig educar a través de tutorials sobre el vi i just quan acabava l’estiu vaig decidir-me a estudiar els nivells u i dos del WSET. Abans del tres, que també vaig obtenir, em vaig apuntar al Curs d’Especialització de Sommelier a la UdG. Tenia una gran admiració per en Pitu Roca, que n’és professor. I vaig fer l’esforç de treballar, ser mare, viatjar setmanalment i estudiar. Va ser una experiència molt bonica. I quan acaba tota aquesta etapa formativa, em plantejo molt seriosament dedicar-m’hi. Em vaig dir No pot ser que m’agradi tant i que tot el que aprenc es quedi per a mi, ho vull compartir… No he estudiat ni m’he format per escollir el vi el dia del sopar amb les amigues…
T’ho vas prendre molt seriosament. Un petit pla d’empresa i…
Sí, el pla d’empresa el vaig fer. Era petit però molt honest i fet des d’una perspectiva molt madura. No només des del punt de vista empresarial sinó també personal. Vaig pensar què volia fer a la meva edat, no és el mateix que quan ets jove. Quan tens una edat, tens més responsabilitats i persones al càrrec. Necessites ingressos i has de finançar-te les passions. Vaig decidir instal·lar-me a Sant Cugat del Vallès perquè és el meu poble i hi havia poca oferta. I d’entre totes les opcions contemplades aleshores la millor era situar-me al Mercantic. Vaig començar compaginant la meva feina anterior amb els tastos… fins que el 2024 vaig decidir dedicar-me només al vi.
I l’aventura rep el nom de “La Dama de Copas”…
Neix de la passió envers el vi i tot el que l’envolta. Sabia que hi havia moltes històries a explicar, de persones, de cultura, de tradició… Primer va ser important l’espai, el lloc, el nom i, amb el temps, me n’adono que l’espai ha fet que el projecte sigui més jo. El meu estil d’explicar, de ser, de compartir les històries que amaga el vi i d’apropar-les a la gent…
Què hi passa al contenidor quan comença un tast?
M’agrada dir d’inici que m’encantaria que desconnectessin, que s’oblidin d’obligacions i problemes, que connectin amb el que estem vivint allà. Es crea sempre un clima molt agradable i vivim històries de tot tipus. Cada tast és un món i això ho fa especial i únic.
Tens un calendari de tastos molt divers, molt ric, molt transversal…
Això està enllaçat amb allò que dèiem abans de què el projecte cada vegada em representa més a mi mateixa. M’agrada ser detallista, que la gent se senti cuidada, que estigui a gust. Que ningú surti del tast amb dubtes, que estigui còmode… En faig molts i de molts diversos perquè vinguin tantes vegades com vulguin. No vull sentir mai que hem repetit… Tinc excels de cada tast i apunto persones, vins, plats… Perquè tots els vins tenen harmonies gastronòmiques… M’agrada diversificar per mostrar l’amplitud del món del vi.
Del proper trimestre, què en podries destacar?
M’agrada destacar les experiències enoturístiques que organitzo, la propera la farem amb Can Calopa a Collserola, el projecte de l’Olivera. Potenciem el món del vi combinant espais i projectes, i sumant. Parlem de producte de proximitat i ho enfoquem al cicle de la vinya i a la transformació de les estacions. També m’agraden les activitats i els jocs que organitzem com el Casino del vi, és divertit i permet compartir-ho amb amics, per exemple. I en els tastos, et diria que tots son únics. Busquem productes i vins i un cop al mes fem el Celler convidat. O també programo el Vins i misteris on imagino proves o el Tast del vividor que estrenem, que és més hedonista, més econòmic, i el fem cada últim dimecres del mes.
No et conformes amb servir vins, sinó que busques l’originalitat de cada proposta…
M’agrada crear perquè forma part de la meva manera de ser. Sempre imagino un espai on a mi m’agradaria ser, que em sorprengui. Amb el temps m’he adonat que costa molt sorprendre i he acabat decidint que vull fer-ho jo.
Sorprendre i aprendre…
Ells i jo. Jo estic formant-me constantment. Per cada idea boja que tinc, busco, m’informo, remeno… i tot això em porta a coses molt positives, que em sumen moltíssim. Aquesta és l’energia que jo transformo i transmeto. He passat de ser una persona que anava a llocs a gaudir a fer gaudir als altres.
I en això vols perseverar.
Per suposat. El meu propòsit és aquest. Jo els pregunto: Vosaltres us cuideu molt? Quan aneu a comprar, mireu d’on és el producte? Aneu al gimnàs? Què acostumeu a beure? Doncs amb el vi heu de fer el mateix. No som només el que mengem, també el que bevem. Molts dels clients no saben que el vi es corregeix… M’agrada informar-los… Hi ha vins que son com la Coca-cola i cal dir-ho. Els proposo que es cuidin també a través del vi que prenen, aquest és el meu missatge.
I com és el moment del tast?
Intento que tot succeeixi de forma natural. Que el vi arribi en el moment necessari. M’agrada educar la gent perquè pugui rebre el producte com mereix i no de qualsevol manera. El vaig començar a servir sense maridatge però no funcionava. I m’agrada molt explicar tota la feina que hi ha al darrere de crear una harmonia perquè tot sovint la gent no para atenció. Cal fixar-se en què hi ha algú que ha hagut de pensar en com servir els aliments.
Quin tipus de públic tens?
Hi ha molts repetidors i d’edats molt diferents però et diria que la majoria està entre els 30-40 i els 60 anys. També he tingut grups d’amics joves, de vint i pocs anys. M’ha agradat tenir-los perquè tenen idees molt fresques. I venen de molts llocs diferents, de Cardedeu, l’Ametlla, Cabrera, Sant Cugat, Rubí, Barcelona… Cada dia penso que l’ésser humà no deixa mai de sorprendre’m. I me n’adono que l’entorn que hem creat és ple de passió i de ganes de compartir, i aquest moments son escassos, per això els valorem tant. Soc conscient que aprenc a diari, també des del punt de vista emocional.
El vi és molt més que un líquid… És un aliment, un paisatge, una filosofia de vida…
A través del vi oferim temps a la gent que no en té. Tothom arriba als tastos corrents o estressat, però un cop és dins, gaudeix i baixa de revolucions. Viu el temps d’una altra manera, aquest és el regal que els puc fer, que ens podem fer. Parar i desconnectar, sense treure el mòbil. A vegades penso i no ho compartiran a les xarxes? Però crec que la missió més important és que se n’oblidin. Això em fa molt feliç.
Escolta, de la Terra Alta, què me’n dius?
Et diria que potser és la regió de vins catalana més desconeguda per mi perquè és la que tinc més distant però és la que em desperta al mateix temps més curiositat, per la història, la cultura, el coratge… Penso que també s’ha anat molt a una, s’ha fet molta feina per tirar endavant i s’han fet moltes coses perquè sigui visible tot i que costa que llueixi. Però té indrets que son tan ideals com els que ens mostren d’altres regions de vins, més autèntics, més desconeguts… I crec que s’ha fet bona feina perquè cada vegada més la restauració té vins de la Terra Alta.
I de Cellers Tarroné, què n’opines?
Hi vaig arribar a través d’un distribuïdor per una comanda externa que vaig fer. Quan vaig conèixer l’Imma Solé vaig pensar que era una persona molt amable. Sento que té una sensibilitat molt especial, és molt riallera, té coratge, i explica com ningú la història del celler, t’atrapa. Vaig tastar els seus vins i em van agradar. Els joves per la gran relació qualitat preu, és excel·lent… I després hi ha l’A Part que és un dels meus vins de garnatxa blanca preferits. Té un equilibri impressionant, bona acidesa, i una complexitat discreta que m’encanta. No es veu tota la feina que hi ha al darrere, però s’intueixen molts detalls, entre ells, la criança amb l’acàcia.
Com visualitzes el teu futur en el món del vi?
Diria que els camins del vi també són inescrutables, com els de Déu. Vull gaudir de la vida i de la gent que m’envolta i arribaré on hagi d’arribar. No sé què em depara el futur, ara mateix soc feliç i vull continuar-ho sent en el curt i mitjà termini. També vull ser sincera i dir-te que és clar que és difícil promoure un projecte com aquest, sola, per això també faig activitats per a empreses i totes relacionades amb el món del vi. Crec que hi ha molt de recorregut… Tinc clar que seguiré dedicant-me al que m’agrada. Vull despertar feliç i contenta encara que les nòmines no ho cobreixin tot. Però si ho fas bé, si arriba allò que fas al teu públic, tot et torna, i no sempre el retorn és econòmic.
Més informació
