Avui se celebra el Dia Mundial de l’ELA, una malaltia neurodegenerativa de la qual n’hem sentit a parlar i molt perquè algunes persones afectades són molt conegudes i n’han fet d’altaveu com l’exfutbolista Juan Carlos Unzué. El seu testimoni i el de totes les persones malaltes que en parlen, són molt valuosos per conscienciar el conjunt de la societat i per donar visibilitat a una malaltia que no té cura i que en els seus inicis és molt silenciosa. Li hem llegit dir a Unzué en alguna entrevista publicada a la premsa: “Hay una palabra mágica: aceptar. En el momento que tú aceptas ese diagnóstico que no puedes ni controlar ni cambiar, todo, dentro de la dificultad, es un poco más sencillo”.
Amb motiu de l’efemèride, i amb la idea de fons de remoure consciències i especialment de reunir diners per millorar la qualitat de vida de pacients i familiars, Ametller Origen i l’Antic Molí, restaurant amb Estrella Michelin situat a Ulldecona, van organitzar el passat divendres un sopar solidari, al qual vam assistir diferents membres de l’equip de Cellers Tarroné. Els fons recaptats es destinaran íntegrament a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. No ens agrada fer-ne bandera però sí que volem explicar que ens sentim a prop d’algunes causes i en la mesura de les nostres possibilitats mirem de posar el nostre granet de sorra, com també fem anualment amb La Fundació La Nineta dels Ulls.
L’exfutbolista Juan Carlos Unzué va ser un dels assistents al sopar de divendres, com també la cuinera Ada Parellada i el xef de l’Antic Molí, Vicent Guimerà, que va ser l’encarregat de preparar el sopar. Com sempre, deliciós. Textures i gustos de proximitat, respecte pel producte, presentacions especials i creatives. També hi van ser els cantants Joan Rovira i Carol Rovira, la cantautora Montse Castellà i el grup musical ebrenc Pepet i Marieta. Ells van posar música als sentiments i van fer més emotiva la vetllada.
Sovint escoltem les seves lletres. En som fans. Perquè parlen de pors, d’esperances, de valentia i de vulnerabilitat, de força, de coratge, d’acompanyar-se, de mirar endavant malgrat que la situació pugui ser complicada… I avui n’hem rescatat alguns fragments que ens agraden i que serveixen per encoratjar i per acompanyar els malalts de l’ELA i també els seus familiars:
“El petit pas que fem avui,
serà un gran canvi a l’endemà.
Si jo canvio el món canviarà
Aquelles coses que ja han canviat,
aquelles que mai canviaran,
aquelles que ara puc canviar”
Joan Rovira
“Bon vent, bon vent
a la mala llet
bon vent, bon vent
als malpensaments
bon vent, bon vent
a la mala gent
bon vent, emprèn
camins diferents”
Pepet i Marieta
“I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.”
Montse Castellà
No cal dir que el sopar solidari va ser un èxit pel compromís, la motivació i la implicació d’organitzadors i assistents. Va ser molt emotiu poder-ho viure. I al mateix temps poder harmonitzar la cuina de Vicent Guimerà amb els vins valuosos de la DO Terra Alta, com Merian garnatxa negra i A Part 100% garnatxa blanca de Cellers Tarroné.
Els nostres vins no només parlen de gustos i sabors ebrencs i particularment terraltins, de varietats autòctones i vinificacions artesanals i creatives, també parlen de compromís, de solidaritat, d’estima i per això ens agrada ser a les taules on se celebra la solidaritat i el compromís social que comença per atendre la dimensió humana i les causes sanitàries que ens afecten i ens pertorben la vida tranquil·la. Com diu el tema que canten junts els germans Rovira, és bonic pensar que el nostre lloc sempre està en els altres, en el d’aquelles persones més properes que ens acompanyen sempre, passi el que passi:
“Tu eres mi hogar, aquel lugar, donde se para el tiempo.La casa que me acojerá, si algun día me pierdo.Aquel rincón, donde cuidar, lo bueno que hay en mi.Quizás es que al final encuentro mi lugar en ti”