“Queden els gotims penjats delicadament a les sarments, un aquí i un altre allà, maduríssims, dolços, solitaris i trivials. Gust d’exquisidesa” El que la terra m’ha donat de Lluís Foix. Ed. Columna
Queden encara dies però no molts perquè el text de l’escriptor Lluís Foix es faci realitat a les vinyes de Batea, a la DO Terra Alta. A Cellers Tarroné enfilem la recta final de la verema, havent entrat al celler la garnatxa blanca i la garnatxa negra per als vins més moderns, icònics i emblemàtics. Queden encara al cep algunes garnatxes que volem veremar amb un punt més de maduresa, per a vins amb més estructura i potència i de llarga criança.
L’estat sanitari del raïm és molt bo, la producció s’ha equilibrat després de la minva de l’any passat per la climatologia, però el que farà realment diferent i especial aquesta verema és que tenim raïm ecològic i traurem al mercat vins ecològics després de la certificació del CCPAE no només a la vinya sinó també al celler. Els primers vins amb segell d’agricultura ecològica seran el Merian 100% garnatxa blanca, Merian negre, Punt i… Seguit i A Part, la gamma de vins més jove i representativa de la nova generació que està al capdavant del celler.
També les altres gammes les collim i vinifiquem a consciència, practicant una viticultura i enologia respectuoses. Ho vam explicar al bloc en presentar la primera edició del Sisquera rosat amb el distintiu Vins Ebre Biosfera, després de la certificació del COPATE.
Els raïms ja són al celler i la verema és una cadena d’esforços que no té aturador i que ara es viu a porta tancada després d’un any de treball intens al camp. Hem canviat les tisores per premses, remuntatges, trasbalsos, dipòsits, barriques i moltes altres pràctiques enològiques més. Intervenint poc en el most per preservar allò que ens ha arribat de la vinya en un estat excel·lent.
Mentre segueix el curs de la verema per uns dies més, ja hem començat a comercialitzar l’anyada 2017 de l’A Part, la garnatxa blanca 100% envellida i criada en barriques d’acàcia. Un vi que en l’últim any ha reunit molt bones crítiques per part de la premsa especialitzada i del consumidor final. Esperem que la nova anyada desperti tantes bones impressions, per bé que és un vi que té un llarg recorregut i que amb el temps guanyarà en complexitat, profunditat i també delicadesa.
Per acabar l’entrada, un incís donant la benvinguda a la nova estació, la tardor. Ningú millor que Lluís Foix per situar-nos en els dies curts però igualment intensos que vénen:
“El dia sembla que té pressa. A les 5 de la tarda el sol comença a córrer cap a ponent. Ho fa amb una celeritat prodigiosa. És l’hora en què els colors són més clars, autèntics, lliures d’humitats i boires que estan a l’aguait per confondre la gent i el territori. Dies de plenitud fugissera però molt intensa. L’aire fa olor tardoral. La nit s’allarga i calla”
