Costen d’arribar però ara ja no han de trigar gaire. Sí, parlem dels primers freds. Després d’un estiu càlid i de poca pluja, la tardor es resisteix a manifestar-se. Les vinyes han mudat de color, aviat perdran les fulles, però la temperatura no és encara molt baixa. De tota manera, als vespres, en pobles com Batea ja podem dir que fa fresca. I el cos agreix plats calents a taula. Aquesta setmana al blog descobrirem algunes propostes gastronòmiques amb les quals acompanyem els nostres vins. Aviat també arribaran les noves anyades de blancs i rosats, de Mas Tarroné i Sisquera. I sempre ens agrada crear harmonies i descobrir possibilitats de maridatge.
«No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia des de la nit:
el vi encenia la taula, encenia la casa,
encenia la vida. Una vella litúrgia…»
Vicent Andrés Estellés
El cas és que a nosaltres a banda de fer vi a Cellers Tarroné, també ens agrada cuinar. I hem recollit fotografies dels últims plats que hem preparat a casa per convidar-vos a entrar a la cuina. Sí, vivim en una societat líquida com descrivia Zygmunt Bauman, amb poc temps per perdre, però la cuina és sempre una inversió. En salut i en consciència.
Un caldo. No direm que ens agrada beure’ns-el o menjar-nos-el (si en fem sopa) amb una copa de vi, però sí que ens agrada que mentre fa xup xup i va coent-se, tenir-ne una a la mà. La cuina demana paciència. Les aromes de les verdures fonent-se són balsàmiques. I aquest temps de comunió amb els aliments, mentre l’olla bull, es viu d’una manera molt més intensa si també assaborim un bon vi. Segur que tots vosaltres també ho heu practicat més d’una vegada. I visca el caldo, que sempre és medicinal.
Una truita amb espinacs. A vegades en fem de patates, altres d’espàrrecs que collim dels marges, però avui us suggerim la d’espinacs, que comprem al mercat. És una hortalissa amb més d’un 90% d’aigua i un 6% de fibra, per tant, molt saludables. Els podem cuinar de molts maneres, amb l’ou batut és una opció, però també podem preparar els típics espinacs a la catalana amb panses i pinyons. Són molt bons per farcir canelons – però això demana més temps- o amb una coca de recapte. Bé, sigui com sigui, el que és important és menjar-ne, perquè les hortalisses són recomanades dos cops al dia. Un sopar amb truita d’espàrrecs sempre és una opció bona i senzilla i si hi afegim Sisquera rosat, el plaer és doble.
Llenties estofades amb xoriço. Perquè sempre són una dosi molt alta de vitamines. Ens escalfen i ens energitzen. No poden faltar a la nostra dieta de tardor-hivern. Un plat de cullera que demana després un temps de repòs a taula i que ens agrada compartir amb una copa de Punt i… Garnatxa negra suau i delicada, amb cos i consistència, que millora quan el glop és compartit amb la cullera. Us animeu?
Farcellets de formatge i fruits secs. Per un vespre sense gaire ganes de cuinar, podem anar al forn de referència a comprar-ne. Aquests sopars que ens ajuden a trencar el ritme frenètic de la setmana són fantàstics i més encara si els compartim amb persones que estimem. Després una peça de fruita i poca cosa més. Per beure, un A Part, 100% garnatxa blanca criada i envellida en bótes d’acàcia. Un vi amb caràcter que acompanyarà fantàsticament bé per la seva acidesa les textures cremoses del farcellet.
Quinoa amb verdures. Un plat lleuger i saludable per qualsevol migdia i/o nit. A la nostra dieta mediterrània hem incorporat aliments que arriben de fora com la llavor de quinoa, rica en minerals i vitamines. És un bon substitut d’altres acompanyaments més greixosos. Les digestions també ho agraeixen. Mirem de combinar aquest plat amb garnatxa blanca. Li escau molt bé el Merian que, com sabeu, és ecològic. Per tant, aliment i vi coincidents i coherents, amb segell de qualitat i sostenibilitat.
Carn a la graella, espàrrecs al forn i pizza. Els divendres són una mica alternatius, i els gustos dels membres de casa també. Així que mentre preparem les diferents propostes gastronòmiques per encetar el cap de setmana, ens servim una copa de vi. Normalment és un blanc, Mas Tarroné, Sisquera o Merian, perquè després a taula, seguim amb un negre delicat com podria ser el Seguit, però de més complexitat, d’aquells que allarguen la conversa. Ens agrada la lentitud i la desconnexió dels vespres de divendres, l’últim dia laborable de la setmana. Tot i que a vegades, també treballem en cap de setmana, però el ritme és un altre.
Confiem que us hagin agradat les propostes gastronòmiques. Aviat vindran també la clotxa i els calçots, que ens agrada compartir a l’aire lliure i amb amics. Sigui com sigui, a nosaltres, a taula i a la cuina, sempre ens trobaran amb una copa de vi. Un dels moments més valuosos de la setmana és quan tornem del mercat de comprar verdures i fruites i mentre les endrecem, com que ja és gairebé migdia i és dissabte, fem un vermut amb una copa de rosat. Ja ho diu l’etiqueta del Sisquera reproduint un text tan antic com preciós que vam recuperar: “No n’he tingut ni sisquera per apagar l’ardor de ma passió“.
Bon profit!