Celebrar Sant Joan vol dir menjar coca de forner i destapar una bona ampolla de cava. A Batea, a la Terra Alta, també som d’aquesta tradició però n’hi ha una altra encara més arrelada, que és la de menjar caragols. La coca i les bombolles les deixem per a les postres i l’esclat de la festa, amb els petards i els somriures. Abans ens entaulem davant d’una bona cassola per fer bona la dita que hem inclòs al titular del post: “Qui no menja cargols per Sant Joan, no té diners tot l’any”. A propòsit del refrany, n’hem trobat un altre que es fa servir a les illes balears: “Qui menja caragols per Sant Marc, gaudeix de bona salut de franc”. Que cadascú ho intepreti com vulgui.
A Cellers Tarroné celebrem la revetlla amb amics i família i no hi poden faltar mai els vins. Per als caragols i per als plats que l’acompanyen, escollim la gamma més nova del projecte familiar: Punt i… Seguit i A part. La manera com combinar-nos és lliure però us en donarem algunes pautes. Ens agrada també tenir-los a temperatura, la que s’escau per cada referència, i deixar-los oberts a prop de la taula i que cadascú se serveixi segons el gust, l’interès i la motivació. Tots tres són vins singulars, amb caràcter i força per acompanyar la cuina catalana, la de l’àvia, feta al xup xup i sense presses. I amb estima.
Fa dos anys ja vam publicar al bloc un article titulat “Cargols, coca i garnatxa per Sant Joan” que ens ha inspirat el d’avui. Recollim el maridatge suggerit aleshores perquè és perfectament vàlid per ara també. Els vins evidentment tenen altres anyades però l’estil i la filosofia que hi ha al darrere és la mateixa. Són vins de verema, que marquen el que ha passat durant l’any a les vinyes, però amb una intenció enològica molt clara i definida:
-Per als caragols, amb aquest punt picant i salat que tenen els que preparem, la garnatxa negra i el syrah del Punt i… s’hi escaurà molt bé. És un vi fresc amb notes lleugeres de fruits vermells i fons minerals. En boca, molt expressiu, afruitat, de taní dolç i amb final llarg i persistent. Ens farà beure més d’una copa.
-Per a les postres, per la desitjada coca de Sant Joan, el Seguit (monovarietal de garnatxa negra amb un any de criança) pot ser una molt bona opció també. Té un ampli registre d’aromes balsàmiques i notes cremoses de fruites confitades que harmonitzaran amb la dolçor i cremositat de la coca, també. En boca, el vi és equilibrat, agradable de pas, amb tanins arrodonits i de nou hi trobarem la maduresa de la fruita. Té un postgust mineral final que pot acompanyar molt bé la sobretaula, la conversa, la celebració, la nit d’alegria que és la Nit de Sant Joan… A gaudir-la!
I per al moment final, l’A part, una garnatxa blanca molt particular, vinificada i acollida en barriques d’acàcia que demana temps, pausa, silenci, poesia… Podria ser aquesta de Miquel Martí i Pol?
Tots plegats, repeteixo,
criden desassenyadament
i riuen i s’empaiten
i encenen, incansables,
mants coets i petards
a l’entorn d’un foc de llenya verda,
mànecs d’escombra
i qualque resta de cadira vella.
La fotografia de la portada és del digital SurtDeCasa.Cat
