A l’últim article al blog –Ballar al ritme de la verema– us explicàvem com de frenètiques són les jornades de verema a Cellers Tarroné. Però malgrat això, no ens falten mai els somriures. Sobretot aquest 2021 que ens podem veure millor les cares amb l’equip de treball amb qui formem un grup bombolla. Ja hem veremat els primers quilos de garnatxa blanca que han entrat al celler amb un estat sanitari òptim. Ara haurem de veure com afecten les pluges de les últimes hores a les diferents finques i parcel·les. Això és un no patir constant…
Al camp, collim. Al celler, acollim. I analitzem, mesurem, comparem… I processem els raïms que van arribant esglaonadament amb molta cura. En poques hores començaran les fermentacions, és a dir, la conversió del most en vi. A Cellers Tarroné treballem de manera respectuosa amb un estil enològic d’intervenció mínima, preservant el fruit de la vinya. La rutina del dia a dia, a banda de la recepció del raïm, passa pel control de les densitats dels diferents dipòsits d’inox, dels tastos del primer most amb l’enòleg, dels controls de temperatura dels dipòsits, de la neteja…
Són jornades maratonianes amb planificació prèvia, per suposat, però les eventualitats com la meteorologia poden canviar sovint i d’imprevist els plans. Són dies de compartir moltes hores amb els companys de feina, d’estar pendents de tot el que succeeix al celler, de saludar i de conversar els viticultors amb qui col·laborem i que porten el raïm veremat a les últimes hores amb el tractor…
Són dies de molts colors. Del gris de primera hora al blau clar i el groc encès del migdia… I a les mil tonalitats que els raïms processats ens donen en el seu procés de conversió cap a vi. Aquesta serà una campanya de gran qualitat. I abundant. I l’agraïrem després d’un 2020 més incert i amb més neguits, amb la pandèmia escampada pel món i el míldiu per la vinya.
Mangueres, escales, densímetres, calculadores… Mascaretes… Copes, mans, ulls, orelles… Per la campanya de la verema el celler s’omple de mirades i d’objectes. No col·lisionen, sinó que es relacionen amb una dansa invisible que fan possible les treballadores i treballadors del celler amb el seu compromís. Cadascú atén amb les seves responsabilitats i feines, però estem tots disposats sempre a donar un cop de mà a l’altre. Compartim celler i per tant objectius i horitzons. I somriures, per fer més amena la campanya dura i llarga de la verema. Cada any repetim processos – llevat de quan experimentem amb nous vins – però les emocions sempre varien. Es multipliquen i es redoblen. És la sort de treballar amb un fruit que ens dóna la terra, que serà aliment i que ens omplirà a tots l’ànima. Com la bona música, que sempre ens acompanya. La del poeta i cantant Cesk Freixas l’hem triat perquè parla d’allò que ara mateix tenim entre mans.
Com la verema al raïm, som una terra esperant,
bufi xaloc o garbí, que cuidarem amb les mans.
D’allà on ve el cava i el vi, d’enxanetes i cent dracs,
brota la vinya a l’abril, d’un llenç ocre per cap d’any.
Cesk Freixas, Vinc d’un lloc