La distribució amb valor afegit és una necessitat per a cellers petits i familiars com Tarroné. “Aporta nous horitzons i noves formes de treballar”, explica Gil Núñez, cap d’exportació de Bertha Group del qual en formem part. “Pels projectes amb tradició com Cellers Tarroné, el fet d’estar dedicat al mercat exterior, dona aprenentatge, originalitat i identitat al projecte, l’obre de ment perquè té en consideració el que es consumeix a fora de les fronteres nacionals i els empeny a elaborar nous vins amb perfil més innovador”, continua dient Gil Núñez.
Aquest cap de setmana passat, els vins de Cellers Tarroné han participat en un showroom a Bèlgica, a la localitat de Kortenberg, molt a prop de Brussel·les, la capital comunitària. I el proper divendres dia 8 serem també a Anveres. “Bèlgica és un dels mercats més experimentals, amb molt bons consumidors. Els belgues entenen fàcilment els vins de Cellers Tarroné, de fet, encaixen amb els seus gustos personals, principalment a la part flamenca incloent la capital, Brussel·les. En canvi, a la francòfona, la presència del vi català és testimonial per la influència del vi francès”, comenta Núñez. El consum de vins a Bèlgica és alt, tenint en compte les dimensions del país ( com Catalunya) i el percentatge de vins catalans es fa notar . “Hi ha un segment mig-alt de consumidors que és coneixedor de la qualitat del vi i valora especialment els vins de cellers familiars, al marge de les grans produccions que van més enfocades a les grans superfícies”.
La presència al showroom de Kortenberg ha estat molt profitosa. Gil Núñez comenta que s’hi ha acostat molta gent interessada a conèixer els vins de la DO Terra Alta: “La podria valorar molt positivament i encara més si tenim en compte que hi havia vins de tot l’Estat espanyol. L’interès pel vi català és gran però encara hi ha un coneixement petit de les diferents denominacions d’origen de Catalunya, a excepció de la DO Cava i la DOQ Priorat. La Terra Alta és una regió de vins encara per descobrir al mercat belga, només la identifiquen quan, sobre mapa, la senyalitzem i la identifiquem geogràficament en relació a Barcelona i al Priorat”. “La garnatxa blanca encaixa perfectament en l’estil de vins que busca el consumidor belga, sigui un vi amb criança o no, i sovint la relacionen amb vins de la Côte du Rhone perquè són els que més coneixen”.
A Cellers Tarroné ens agrada aquesta comparativa amb l’emblemàtica regió francesa. Ens deixa molt bé! Per altra banda, el nostre distribuïdor afirma que“els vins de Cellers Tarroné són únics perquè expressen les varietats i el terroir de la zona de forma molt clara i evident per als consumidors”. Els belgues troben en els vins de la DO Terra Alta “potència, fruita fresca, fruita marcada per sobre de qualsevol nota terciària. També suavitat en el tacte i gran expressivitat”. Motius tots ells que condueixen al mercat belga a apreciar els vins, a començar a conèixer-los per finalment consumir-los i comprar-los.
Algunes dades interessants sobre el mercat belga de vins
.- Bèlgica no és un gran productor, per la qual cosa la major part de l’oferta de vins prové de les importacions.
.- El 2015, va ocupar la 9a posició al rànquing de països importadors de vins i la 7a posició amb valor amb 930 milions d’euros (OIV).
.- A Bèlgica creix l’atracció cap als productes bio i de comerç just. Hi ha una elevada consciència social i ambiental. Es consumeixen vins originals, respectuosos amb el medi i de qualitat, sempre que el preu sigui just.
.- En els últims 20 anys el consum anual de vi per habitant ha passat de 18 a 25 litres habitant any, mentre que la cervesa ha passat dels 121 als 80. És un nivell elevat per a un país no productor.
.- Donat que té poca superfície de vinya (només 60 hectàrees) disponible, la producció de vi és escassa. Prop de 290.000 litres el 2013, un retrocés de prop de 5% respecte de l’any anterior. La quota d’importació per tant és equivalent a la quota de mercat.
