Les sommeliers Mariona Rendé i Imma Solé Llop es coneixen fa anys a Barcelona a través d’El Petit Celler, el seu distribuïdor a la capital catalana. Mesos més tard son protagonistes d’un dels articles de Collita pròpia, la revista que editen per promocionar els vins i les persones que formen part del seu catàleg. Des d’aleshores, es veuen quan poden i s’admiren sempre. Reconeixen el talent i les capacitats de l’altra, sent conscients que els projectes enològics i les regions de vins en què treballen tenen poc a veure. Per exemple, la garnatxa blanca i el trepat. “M’estimo molt i li tinc molt respecte a la garnatxa blanca i a la Terra Alta, però de garnatxa blanca n’hi ha a tot el món. De trepat, no. De les 1.200 hectàrees que hi ha plantades, el 96% les tenim a la Conca”, adverteix Mariona Rendé, copropietària del celler Rendé Masdeu a l’Espluga de Francolí. És la segona generació del projecte familiar que comença a caminar el 1994 i a implementar la viticultura ecològica el 2010. Del trepat, Mariona Rendé n’ha fet bandera sempre, des de casa però també al capdavant de la denominació d’origen, de la qual en va ser presidenta. Dels vins de Cellers Tarroné, es queda amb la gamma del Punt i… Seguit i especialment l’A Part, la garnatxa blanca vinificada i criada en acàcia. També menciona el morenillo que alguns cellers de la Terra Alta vinifiquen i li agradaria que més n’elaboressin per posar en valor una varietat autòctona. A pocs dies per començar la verema, conversem amb ella sobre el moment que viu el sector. És optimista malgrat tots els malgrats. I diu obertament: «Sap greu que hagi caigut el consum en els millors anys, els de més qualitat de tota la història».
Com es prepara la verema 2026?
A Rendé Masdeu començarem a collir la garnatxa blanca i el macabeu que tenim plantats en sòls argilosos a Montblanc. S’avançarà uns dies respecte de l’any passat però la Conca de Barberà té un avantatge que és el clima continental amb contrast de temperatures dia-nit que ens ajuda a completar més lentament el cicle de maduració del raïm malgrat les onades de calor. L’any passat vam començar a veremar l’u de setembre.
En els últims anys, també plantat a més alçada.
A la Conca tenim vinyes entre els 300 i els 900 metres respecte del nivell del mar i això és un privilegi. No ens agrada tenir les vinyes molt lluny del celler, perquè el raïm hi pugui entrar ràpid i en les millors condicions, però vam comprar dues finques a Vallclara i Vimbodí, sobre els 600 metres d’alçada, per fer vins de guarda i de gamma més alta.
La Terra Alta amb la garnatxa blanca i la Conca de Barberà amb el trepat. Hi ha cert paral·lelisme entre ambdues regions per aquest binomi regió-varietat?
Sempre dic, i ho dic amb tot el respecte del món, que m’estimo la varietat i la Terra Alta, però de garnatxa blanca n’hi ha plantada arreu; és una varietat colonitzadora. De trepat, en canvi, de 1.200 hectàrees que hi ha al món, el 96% les tenim a la Conca de Barberà. Això ja ens fa diferents. Però reconec que és important que cada territori vinícola es vulgui identificar amb una varietat perquè funciona bé aquesta imatge.
El trepat avui és en boca de tothom però va costar posar-lo al mapa…
Totalment. Mira, la garnatxa és molt coneguda i és fàcil d’assimilar. En canvi, la gent no sabia què era el trepat, no ho relacionaven amb una varietat de raïm, per això hem hagut de fer durant molts anys molta pedagogia amb festes, monogràfics, tastos… Avui, pel clima i per l’estil de vins que es demanen, és una varietat que és tendència i és futur. Té poca concentració i graduació alcohòlica i podem fer vins molt bevibles.
Hi ha també molts estils de vins elaborats trepat, fins i tot ancestrals, regulats per la DO, però el gran repte continua sent que es vinifiqui més volum a la regió vitivinícola…
Del conjunt d’hectàrees de trepat que tenim, un 80% marxen per ser vinificades com a vi base per a cava. Hi ha molta vinya però com bé dius, caldria que el raïm es vinifiqués aquí. Aqueta va ser la meva lluita com a presidenta de la DO. Costa molt perquè hi ha una inèrcia de sempre de la pagesia de vendre el raïm i perquè els avis la van menystenir perquè era vigorosa i aleshores es volia cobrar el quilo. Ara li hem donat el tomb però cal fer més vi de trepat a la Conca. I en parl·lel, penso que el gran repte també és que creixem no en vins fets a la babalà, sinó amb vins de qualitat i prestigi. Que el trepat entri a la lliga dels grans vins. Nosaltres per exemple fem un blanc de noirs, i ara som tres o quatre cellers elaborant-ne. Cal innovar, arriscar i buscar la polivalència de la varietat.
A casa, contents perquè hi ha relleu generacional…
El Jordi treballa a casa, a les vinyes principalment, però som un celler petit de 15 hectàrees de vinya, on tots fem de tot, especialment en temps de verema. L’Arnau és enginyer agrònom i després del màster en enologia va començar a treballar a la cooperativa de Vila-rodona però també dona un cop de mà al celler, està clar.
De la riuada, què en vau aprendre, Mariona?
Que si no tens gent al costat que t’empeny i t’animi, no pots continuar. Gràcies a la solidaritat de tanta gent vam continuar i començar de zero. Vam veure que no estàvem sols, sinó hagués estat difícil superar-ho. També hem après que tots som molt vulnerables.
El vi de fang es va convertir en una icona… Malauradament, us va posar al mapa i el sector va ser molt solidari…
Vam perdre 60.000 ampolles i amb l’ajuda de molta gent, vam arribar a recuperar-ne més de 5.700 ampolles, totes brutes de fang. I després tant la DO Conca com la DO Montant van fer una rèplica i van vinificar 15.000 ampolles que van vendre a 10 euros per fer-nos costat. De fet, algunes de les restes de la riuada del Francolí, com una tina d’acer totalment rebregada, formen part avui de la visita del nou celler, que també té molt d’encant perquè tenim cups de l’antiga fassina que daten del segle XII.
Què us preocupa més avui: el descens de les vendes de vi o el canvi climàtic?
A Rendé Masdeu tenim una dimensió molt petita, poc més de deu hectàrees i només tenim una persona contractada. Ens ho fem tot nosaltres i no patim com altres cellers que tenen més volum en aquest escenari de descens de vendes. Però t’he de dir que ens ajuda molt a vendre ampolles l’enoturisme. Tenim el celler amb les visites, dues cases de turisme rural i el restaurant. I tot això es retroalimenta.
Diversificar és la clau?
Nosaltres no hem deixat de vendre vi, hem diversificat i ens ha donat resultat. Però també som conscients que no tothom ho pot fer. A vegades estàs fent vi en una nau industrial. Nosaltres tenim un edifici amb molta història i la gent ho valora molt. Ens visiten i repeteixen i ens agrada moltíssim aquest nivell de fidelitat i confiança. Ens diuen que sempre aprenen coses noves, i et diria que és per això que ens aixequem cada dia al matí. Sap greu que hagi caigut el consum en els millors anys de qualitat de la història.
Fins al punt de treure-us la son?
Vull pensar que és un tema cíclic, que tornarà el consum de sempre perquè el vi és un aliment bo, és cultura i forma part de la dieta mediterrània. Tornarà a revifar segur.
Un vi de Cellers Tarroné que ens puguis recomanar?
M’agrada molt la garnatxa blanca i l’A Part, especialment. També m’agraden el morenillos que es fan a la Terra Alta però n’he tastat pocs. Estaria bé que hi hagués més vinificacions i elaboradors que en plantessin.
I de Rendé Masdeu, un vi per parar i pensar?
La Genuïna. És un blanc de noirs de trepat amb 50% de garnatxa blanca. El vaig pensar quan vam arribar al celler nou. Me l’estimo molt, darrere seu hi ha molta feina, perquè és una microvinificació en la qual fermentem i criem les dues varietats en bocois de roure francès i d’acàcia. És original i està fet amb molta estima i amor. És gastronòmic i agradable.
