Sense categoria

“Tarroné és la predra filosofal de Cellers de Reus”

És advocat de professió però al Celler de Reus pocs ho dirien. Botiga i bar de vins, és el projecte familiar liderat pel seu pare, però ell hi passa tantes hores com pot perquè la passió pel vi l’ha viscut des de petit. De tota manera, recorda que va ser un tast al Museu d’Història de Reus amb la DO Catalunya, fa més d’un decenni, que li va fer obrir els ulls cap a un món que ja estimava i gaudia a casa. Se li va donar bé el fet de tastar i encertar, i això el va encoratjar. Relega el llenguatge tècnic per a l’advocacia, i s’entrega al món de les emocions amb el del vi. A Josep Maria Agell, al Celler de Reus, se’l veu i sent a casa. “És el punt de reunió familiar”, remarca. L’aventura la van començar amb el pare que havia estat cuiner, el 2018, prenent el relleu de la Bodega de Reus que regentaven Mercè i Manolo de Cellers Tarroné. Per això diu que la família Solé Llop de Batea és “la pedra filosofal del seu projecte”. Han passat de botiga de vins a wine bar, un camí no exempt de dificultats per totes les traves que hi ha posat l’administració. Aquest estiu s’ha begut bé, malgrat les onades de calor, amb canvis en estils de consum i horaris d’assistència. Molta gent també s’ha quedat a casa però havent omplert bé el rebost de vins. A recer del tràfec del centre de la ciutat, a l’avinguda del Doctor Vilaseca, una botiga amb més de 300 referències, la majoria del país, està sempre disposada a rebre clients que acaben convertint-se en amics i/o família. La terrassa, entre arbrat i edificis alts però poc sorollosos, convida a passar-hi hores. Parlem amb Josep Maria Agell de la vitalitat del petit comerç de Reus i de com el vi perviu i guanya força enmig d’una crisi mundial.

Per què la família Agell acaba fent cap al món del vi?

A casa sempre hem begut vi. El meu avi en bevia amb porró i el meu pare és de professió cuiner. Quan deixa de treballar de xef a Casinos de Catalunya busca un nou projecte. Coneixia la Bodega de Reus, regentada per Mercè i Manolo, de Cellers Tarroné, perquè n’era client habitual. Quan s’assabenta que tanquen el negoci, decideix prendre’n el relleu, en un local nou i amb un nou nom. Ho comenta a casa i li diem que endavant, perquè la gastronomia i el vi ens ha apassionat i motivat sempre.

Tu ets advocat de professió, sembla difícil compaginar dos mons tan diferents…

Tinc un horari laboral fix, entre les 7 del matí i les 2 de la tarda, excepte un dia a la setmana. Per tant, tinc disponibilitat horària i és fàcil de combinar. El meu pare és sempre al Celler de Reus però jo hi soc la majoria de tardes, de fet dic que és l’espai de trobada familiar. I no és complex combinar llenguatges i maneres de fer, perquè amb el temps vas aprenent què li cal al client que, en realitat, és gaudir i desconnectar. M’agrada llegir, també de vins, i això et dona eines per comunicar-te.

Com han estat els vuit anys al capdavant del projecte. què és manté i què ha canviat?

Ha estat un viatge complicat per allò mateix que diuen els pagesos: “la burrocràcia”. Cada any hem hagut de fer inversions. El meu pare et diria que és el projecte de la seva vida perquè hi ha posat tots els estalvis, no només en vins sinó adaptant el local a la normativa, passant de botiga a bar de vins. estem molt agraïts a la comunitat, família, que ens ha acompanyat, que ha confiat en nosaltres perquè donem vida al barri, sobretot durant el Covid. La terrassa va ser un lloc de trobada, a l’aire lliure, amb les distàncies adequades. I tot i que estem envoltats d’edificis, no hi ha el soroll del centre, per tant, és un refugi, dona tranquil·litat i permet descobrir sempre vins nous.

 

Quantes referències teniu?

Unes 350 entre escumosos i vins tranquils. Però també tenim un repertori important de vermuts i no només de Reus: unes cinquanta referències. I també ratafies i altres licors que representen sempre primer el territori. També tenim vins de fora però representen un percentatge molt baix. No els discriminem però el que volem sempre és suggerir vins que després es puguin anar a visitar. Si tenim bons productes al costat de casa, no cal anar més lluny. Hem de transmetre el que tenim aquí, perquè després del tast els expliquem on és el celler i els proposem que els vagin a veure.

Què ha passat amb el consum aquest estiu? Tanta onada de calor què ha fet consumir més?

Hi ha hagut un consum molt irregular. A vegades hem pensat que per ser festiu, hi hauria més gent i més vins compartits i no ha estat així. Hem treballat bé, fent balanç, perquè vam fer una llista de blancs i escumosos interessant i en dos mesos hem buidat tot l’estoc. S’han begut vins blancs i negres frescos i bombolles. Hem notat que el client ha demanat menys vins complexos i ha baixat el tiquet mig de compra, dels 15 als 20 als entre 8 i 10. També hem vist que cada vegada més es tria per l’etiqueta i pel projecte que hi ha al darrere. servim vins dels quals coneixem la filosofia, perquè els hem visitat. Funcionen molt les històries com la del Merian, la idea de “beure com qui llegeix una novel·la”.

Com veieu avui la Terra Alta a nivell enològic?

El moment que vivim ens està fent tornar als avantpassats, a valorar la feina que avis i besavis fan fer en aquest territori. Hi ha vins i persones molt interessants i molt joves. Com Joaquim Bielsa o el Sergi d’Arrelats. Els seus brisats et recorden la Terra Alta dels avis. I això és molt positiu per la regió vitivinícola. També penso que la garnatxa blanca de la terra Alta no la coneixíem com ara. Ara des de la DO s’ha situat en un lloc privilegiat. Molts clients venen amb una idea de vi però si no el tenim ens diuen directament, posa’m un Terra Alta, una garnatxa blanca.

 

El canvi ha estat espectacular, malgrat totes les adversitats que té el món del vi. Hauríem de llegir l’escenari amb més optimisme?

El del vi  és un sector molt resilient. En els tastos intento transmetre sempre aquesta idea, aquesta i la del consum responsable. Sabem que l’alcohol en el món de la gastronomia s’ha usat molt per evadir-se dels problemes, però precisament perquè ho he vist d’a prop, he estat sempre molt conscient dels límits. El vi és un gran aliment que s’ha de saber vendre i tractar.

Tarroné, què ha significat per a vosaltres?

És la pedra angular del nostre projecte. és l’arbre que ens va fer créixer i que encara ho fa cada dia. Recordo que abans d’iniciar l’aventura del Celler de Reus els vam anar a visitar.  És un projecte familiar que ens va remoure i que ens va donar ales per crear i empènyer el nostre. Venem els seus vins però també el vi a doll que no només compra la gent gran, és un a manera de seduir als joves amb l’envàs reciclable. Surten molt bé el Sisquera, el Merian que té una gran relació qualitat-preu, i quan algú busca coses més precises, tenim la gamma del Punt i, Seguit i A Part, que agrada molt.

N’hem parlat abans però… Insisteixo, com un advocat aparca el llenguatge tècnic i s’endinsa en el món de les emocions per comunicar el vi?

És qüestió de temps. Al principi em costa sortir dels tecnicismes però amb el temps avances en positiu i te n’adones que poses més èmfasi en la part emocional. També em passa a nivell personal. Em diuen moltes vegades que tinc molta passió en comunicar els vins, tanta que no semblo advocat (diu somrient). Amb el temps n’he après i m’hi sento còmode. També demano als amics que venen a comprar o als tastos que no s’obsessionin a descobrir sabors. Que vinguin a gaudir, a entendre, a compartir. Això és el més important i això és el que intentem transmetre.